Després de la relativa sorpresa que va suposar la renúncia de Feijóo a entrar en la disputa per la successió de Rajoy, tot van ser atropellades conjectures sobre les causes que van motivar la seva decisió. El president de la Xunta va oferir com a argument la reafirmació del seu compromís amb Galícia i amb els gallecs que pel que sembla arriba, en principi, fins a l'any 2020, però l'emotivitat amb què ho va fer, fins arribar a les llàgrimes, convida a pensar que va patir internament pressions contradictòries.
Dies enrere va respondre a un periodista que si el partit li ho demanava no descartava estudiar l'oferiment, el que equivalia a sol·licitar el seu nomenament per aclamació. Aquest fet no es va produir, i a més Rajoy va accelerar el procés congressual amb el que va acabar de descol·locar a tots els candidats, però especialment a aquells que no li eren grats sense donar-los temps per teixir aliances. I ningú podrà dir ara que el nou registrador de la propietat de Santa Pola ha incomplert la seva promesa de no interferir en el nomenament del seu successor o successora.
Vist el panorama de divisió interna, i davant la perspectiva d'entrar en una rumorejada guerra de dossiers com la que va acabar amb la carrera política de la presidenta de la Comunitat de Madrid, senyora Cifuentes, el candidat Feijóo, malgrat ser favorit en els sondejos d'opinió, va decidir no moure's d'on era, a l'espera de temps més favorables. Per a ell mateix i per al PP. Al cap i a la fi, Galícia és el refugi polític més segur per a la dreta espanyola, i allí va instal·lar el seu virregnat Don Manuel Fraga (amb el beneplàcit per cert de Felipe González) mentre es reconstruïa el centredreta a escala nacional.
Qui això escriu no sap, ni tampoc ho pretén, quin ha estat el factor que ha pogut inclinar la voluntat de Feijóo cap a la renúncia. La divisió interna, amb el sorgiment de diversos candidats i el ferotge antagonisme entre la senyora Cospedal i la senyora Sáenz de Santamaría, no fan gaire atractiva la possibilitat de sumar-se a la disputa. I la rumorejada guerra de dossiers que anuncien alguns mitjans, doncs tampoc.
L'avui president de la Xunta ja sap de què va la cosa des que l'any 2013 un important diari madrileny va publicar unes fotos seves amb el narcotraficant Marcial Dorado durant unes jornades de platja a bord d'una embarcació esportiva. Segons es va saber després, l'un i l'altre havien mantingut una llarga relació d'amistat, tot i que Feijóo va al·legar desconèixer les activitats il·lícites de Dorado. La revelació, però, no va afectar al resultat de les eleccions autonòmiques de 2016, que va tornar a guanyar per majoria absoluta.
Tots aquests assumptes, més alguns altres, van ser objecte recent d'una entrevista especialment inquisitiva amb el periodista de la Sexta Jordi Évole en la qual potser el senyor Feijóo va començar a valorar els inconvenients de treure el cap més enllà de Galícia. Malgrat tot, també caldrà ponderar, al marge d'estratègies polítiques, el fet que el president gallec gaudeix ara d'estabilitat sentimental després d'una perllongada solteria i té als seus 56 anys un fill petit que mereix tota la seva atenció. «No tot a la vida és política», que va dir Rajoy al retirar-se.
