Tot i el meu desacord amb Societat Civil Catalana, vaig trobar molt trist que un grup d'independentistes els impedís homenatjar Cervantes en un local de la UB. Els organitzadors tenien tot el dret del món a fer l'acte. Aquest cop, però, els intolerants van ser els qui el van rebentar.
El Quixot és patrimoni universal. És de tothom que se'l vulgui fer seu, parli la llengua que parli. És una novel·la magnífica, atrevida i amarga, que convida a ser rellegida amb freqüència. I no té res a veure amb el feixisme, el nazisme, el franquisme, el comunisme o l'independentisme.
Per això, em sembla molt bé que els diputats de Ciutadans s'hagin presentat al Parlament amb un exemplar del Quixot. Tant de bo, els llibres hi fossin presents més sovint! I que, enmig dels debats, els nostres representants ensenyessin obres de Mary Shelley, Shakespeare, Philip K. Dick, Mercè Rodoreda o de qui volguessin. Més enllà del postureig, l'acció potser ajudaria a combatre la invisibilitat que avui pateix la literatura.
Com va dir la consellera Borràs, jo també espero que tots els diputats de Ciutadans s'hagin llegit el Quixot. I si no ho han fet, els recomano que es busquin un Club de Lectura del Quixot, com el que condueix Ovídia Barneo a la biblioteca de Castelló d'Empúries.
La setmana vinent, després de gairebé dos anys, els seus participants arribaran al final del llibre. Durant aquest temps, hauran viscut una experiència única, acompanyats en el viatge per la passió i la mà destra de l'Ovídia. Una iniciativa que cal aplaudir (i que podrien copiar altres llocs).
