Des de fa molts dies estem tenint un debat molt ximple. Hi ha molta gent que afirma que no hi ha presos polítics a Espanya. Ho trobo una afirmació increïble. Gent com Jordi Cuixart o Jordi Sánchez, estan a la presó acusats de tota mena de delictes, sedició, rebel·lió, etc. Qui els acusa són jutges d'extrema dreta amb testimonis d'extrema dreta i guàrdia civils d'extrema dreta que fan informes delirants. No tinc espai però hi ha noms i cognoms de tot plegat. Visca la independència judicial! Bé, el dia 20 de setembre davant el Departament d'Economia l'únic que hi va haver va ser una manifestació de protesta. Sí, la gent en una democràcia munta manifestacions de protesta quan està emprenyada per una decisió del poder. El dia 20 de setembre van detenir persones com si fossin terroristes a primera hora quan els haguessin pogut detenir a l'entrada del despatx. I va voler fer un escarment, una humiliació. I la gent es va manifestar.

Bé no hi ha cap règim democràtic o antidemocràtic que accepti mai que té presos polítics. Els demòcrates ara els costa d'acceptar-ho i per això diuen que hi ha «polítics presos» una bretolada intel·lectual. Un «polític pres» és Luís Bárcenas per delinqüent. Crec que tenim polítics covards, si creuen que hi ha polítics catalans que han d'estar a la presó haurien de ser valents, dir-ho i no amagar-se. I convenir que vivim en un país amb poca tradició i costums democràtiques. Estem en un règim franquista? No. El franquisme era molt pitjor. Però estan soscavant la qualitat de la democràcia espanyola a marxes forçades. Tenim un règim molt poc edificant. Ho diu Ignacio Sánchez-Cuenca.

Durant el franquisme no es podia parlar de presos polítics i es parlava de presos de « Orden Público» en al·lusió al Tribunal de Orden Público -actual Audiència Nacional-. Per exemple l'any 1961 hi havia 15.202 presos polítics dels que 1.596 eren dones. La tasca de les organitzacions de drets civils era molt complicada, i l'any 1973, per exemple, Amnistia Internacional no podia usar el terme «pres polític» i en les denúncies afirmava que hi havia un gran nombre de «delincuentes por convicción».

Acusar de rebel·lió els Jordis és una bretolada. Ramón Serrano Suñer, filonazi i cunyat de Franco, deia l'any 1977 « se estableció que 'los rebeldes' eran los frente-populistas». En realitat titllaven de « rebeldes» als republicans quan qui s'havia rebel·lat eren els del Alzamiento Nacional. Súñer diu que era una «justicia al revés». Com ara qui ha fet un cop d'estat, segons Javier Perez Royo és el Tribunal Constitucional.

O els deixen anar o es pot donar la paradoxa que acostin els terroristes confessos bascos al País Basc i a alguns els deixin anar, mentre tenen pacifistes catalans a la presó i a la quinta forca. Una indecència, una immoralitat. Estic molt, però que molt emprenyat.