Hi ha coses que s'entenen; d'altres costa d'entendre; i d'altres que precisen d'una explicació consistent. Ens hem trobat amb una d'aquelles coses que diríem que costa d'entendre i que precisarien d'una major explicació per part d'aquells que correspongui. Es tracta de remoure tota una ja institució a Girona, de FEM Girona, una freqüència de ràdio que no tant sols ha demostrat que funciona sinó que també ha demostrat que una cosa que costa molt que és fer, funcionar una ràdio local amb un objectiu d'aconseguir informació de proximitat, tiri endavant.

Són ja molts anys que aquesta freqüència ens ha posat a l'abast el contacte amb els gironins i gironines de tots el colors ideològics, de totes les branques de la societat, de tots el sectors de la vida quotidiana, de l'esport, de la cuina, de la cultura, de la política, de les entitats ciutadanes i veïnals? i ara, una volada de quatre cèntims no solament la fa trontollar sinó que la deixa tancada o en mans d'algun que s'omplirà d'objectius ben dissenyats en un projecte ben elaborat, en un producte molt vendible? però que, a l'hora de la veritat, que és quan es penca cada dia, segurament no aportarà el bagatge que l' Eduard Cid, en Julià Bernabé i tot l'equip radiofònic han suat durant tants anys.

No tenim tota la informació que ha decidit que això es pari però sí que sabem que això no s'acaba d'entendre; no ho entenem i segur que molta gent no ho entén. Que les explicacions que es puguin donar siguin prou consistents com perquè els escèptics ho acabem d'entendre. Perquè en aquestes coses de la vida pública ho hem de tenir molt clar i són les prioritats de la gestió econòmica i continuem sense entendre que hi ha moltes coses que són més prioritàries que la informació ciutadana de pes com és la que durant tants anys ens han donat l'Eduard i en Julià, ens ha donat FEM Girona.

No tenim informació total de com ha anat tot plegat però sí que tenim molts anys a les esquenes per veure com ha treballat aquesta casa, com han posat tot l'esforç i la dedicació, l'Eduard i en Julià. Desprès de més de 15 anys col·laborant com a comentarista polític, com a comentarista esportiu i com a reivindicador dels múltiples objectius de Santa Eugènia de Ter, tenim el dret a dir que a FEM Girona ha estat un gran mitja de comunicació i no acabem d'entendre que ara es tanqui. Ara no es pot dir que un concurs públic és una raó suficient per tirar per terra tot aquest esforç, dedicació, il·lusió i saber fer d'aquesta casa. Si miréssim el fitxer mental de l'Eduard, diríem que pocs gironins quedarien fora de la seva ment, pocs dirien que no són coneguts per l'Eduard, que no s'han sentit ben tractats i ben considerats per FEM Girona.

I ara tot acabat?; tot acabat per un mal entès procés de selecció, per un concurs obert que acabarà reduint-se en un concurs econòmic i que probablement ens portarà a un futur incert en què els propis números es negaran a quadrar o que les pròpies limitacions dels que han de treballar amb precarietat tornin a deixar aquest mitjà en la impossibilitat de seguir endavant. L'experiència, diuen, és la mare de la ciència; l'experiència ja ha estat prou tossuda amb molts casos en què les coses han costat el doble o han hagut de parar-se perquè allò que diuen les condicions dels concursos i la realitat no quadren.

Continuem dient que no ho entenem i que sense criticar cap gestió en concret pel que fa l'Ajuntament de Girona, sí que podem dir que aquesta prioritat no ha estat considerada com a tal. Que hi ha altres objectius municipals que segur que queden en un segon pla davant un tema tan important com és el de la comunicació, el de la informació, i molt més encara si aquesta informació és de proximitat com la que ha estat sempre la que ens ha donat FEM Girona.