Parlava amb un amic que treballa en una entitat financera a peu de carrer. Coneix el que es mou de veritat. Recordava aquells temps esborrajats de fa dotze o tretze anys on es demanaven i atorgaven préstecs hipotecaris com si fossin gratis. L'ordre era engreixar la xifra de clients, ningú albirava la crisi posterior. Es pensava que els preus dels habitatges creixerien per sempre. Just aquest any sembla que en llocs molt selectes es tornarà a arribar als preus de fa deu anys. La caiguda dels valors serà recordada en els llibres d'història. Malgrat tot, encara ens n'hem sortit bé. Hauria pogut ser molt pitjor. Només fa falta llegir el que s'escrivia a finals de 2008 i començaments de 2009. El sistema financer ha canviat de dalt a baix arreu; a Catalunya han desaparegut les caixes d'estalvi. De fet, n'hi ha sis que pertanyen ara a un grup financer: BBVA. Diuen que les vaques s'estan engreixant massa i, un cop més, comencen a sonar certes campanades d'avís. A l'espera que els tipus d'interès tornin a pujar, es recomana firmar les hipoteques a tipus fix. Algunes entitats comencen a tenir una mica de màniga ample a l'hora de tornar a fer hipoteques. Però, sobretot, el perill està en els préstecs al consum. Hi ha una carrera sense fi a la vista d'ofertes que van dels 5.000 als 15.000 euros que es donen només amb un cop de clic al ratolí de l'ordinador. Els tipus estan per sobre del 10% en tots els casos i comença a haver-hi certa morositat. Els ciutadans s'estan endeutant de nou quasi sense saber-ho, pagant mes rere mes uns interessos exorbitants per uns diners que han fet servir per tapar forats, comprar quelcom o anar de vacances. Tot és legítim i el mercat permet fer-ho; però els excessos, ja sabem, s'acaben pagant.
