Com arreglar les destrosses del 155?

JOSEP MARIA BOSCH girona

Fins ara se n´ha parlat ben poc però el tema és gravíssim. Durant el temps de l´aplicació de l´article 155, han passat moltes coses, totes elles molt negatives. I podem estar ben agraïts al PSOE, que va aconseguir que l´article no s´apliqués als mitjans audiovisuals o a l´escola catalana com volien els totalitaristes de PP i Ciudadanos. I, també, vam tenir sort que algun dels interlocutors (recordo un polític valencià) va ser molt més moderat que aquells totalitaris.

En qualsevol cas, però, l´aplicació del 155 va seguir aquell consell medieval que es fes amb la màxima maldat, sense que les víctimes se n´adonin, consell molt estimat tant pel que fa al PP com per Ciudadanos. En definitiva, el que ha aconseguit el 155, és: en primer lloc, desordenar, de forma flagrant, els pagaments de l´administració catalana, amb els perjudicis que això ha comportat, sobretot pel que fa a l´endarreriment en la prestació de serveis socials bàsics. En segon lloc, ha aconseguit desmoralitzar els funcionaris que, malgrat tot, han tingut un paper cabdal en el fet de que les conseqüències no fossin pitjors. En tercer lloc s´han llençat molts diners tancant oficines, lloguers, personal, etc. que tothom sabia que s´haurien de tornar a obrir: recordem que els empleats de totes les oficines, són 35 persones, molt per sota dels d´Andalusia i res a veure amb les despeses mastodòntiques del govern espanyol: el total d´empleats de totes les oficines de Catalunya és menor al d´una sola representació d´Espanya. I, finalment, i per damunt de tot, s´han acomiadat 276 persones, totes elles per motius polítics, acomiadaments que, lògicament la justícia declararà no procedents.

En definitiva, una autèntica lliçó de com fer les coses malament. Voldrà el govern central, pagar totes aquestes destrosses? Em refereixo, només, a les econòmiques, perquè les tècniques i morals, són impossibles d´arreglar.

El deure de tenir cura del món

Jesús Domingo Martínez girona

El deure de tenir cura del món en què vivim, així com la vida que l´habita és una urgència, si no volem que la nostra casa comuna es converteixi en una casa en ruïnes. Així de contundent s´ha mostrat el Papa, i així de contundents són els tocs d´atenció que ens llancen els experts. Quin món volem per a les generacions futures? Per què ens resulta tan complicat mirar el món que habitem com un do? Per què seguim obstinats a relacionar-nos amb el món com si d´una propietat privada es tractés? Aquestes preguntes, i d´altres, són tan urgents com la necessitat d´adoptar mesures que frenin la desforestació i la contaminació dels aqüífers, afavoreixin el consum responsable o potenciïn l´ús d´energies renovables.

Dues bones notícies, amb contrastos

Lluís Torner i Callicó girona

Acostumats com estem, d´un temps cap aquí, a llegir notícies que: o no són gaire falagueres, o fins hi tot ens parlen d´alguna tragèdia, aquest dimarts, dia 19 de juny, els mitjans d´informació ens n´ofereixen dues de molt bones, tot i que, sempre ha d´haver-hi un però. Una no pot ésser més bona, especialment per als gironins ­-siguem o no bons gastrònoms- una vegada més, El Celler de Can Roca, a la Gala celebrada a Bilbao, on s´escollien els 50 millors restaurants del món, ha obtingut un dels llocs més destacats, en quedar ­segons. Per consegüent, el nom de la nostra ciutat s´escamparà com una bassa d´oli en l´àmbit in­ternacional, mercès a aquests tres ­germans, els Roca, que formen un equip que fa honor al seu cognom; cadascun té la seva especialitat, però estan units com una roca. Al seu lema de: esforç, perseverança i treball, hom hi afegiria: humilitat i generositat. Per la qual cosa, els donem la més sincera felicitació.

Pel que fa a l´altra bona notícia, es tracta de la decisió del nou Govern de l´Estat, de donar acolliment, als integrants d´un vaixell, compost per uns sis-cents immigrants, recollits a les aigües d´aquest nostre Mar Mediterrani, que tan alt nombre de víctimes s´ha cobrat. Aquesta, però, és una alegria, entre cometes, tenint en compte les penalitats que els ha calgut suportar, deixant-ho tot, a la recerca d´una vida millor.

Esperem que això serveixi d´exemple per aquests altres països veïns, que no compleixen amb la seva part, que dins del pacte d´acolliment els pertoca. Si tothom hi col·labora, en la seva mesura, tot esdevindrà molt més fàcil, i el mot humanitat tindrà el seu vertader sentit.