A Quim Torra
Fidel Rincón girona
A aquestes altures, dins del PDeCAT, hi ha un sentiment de culpa per haver votat Quim Torra com a president. El PDeCAT no és un partit nascut ahir, té un pòsit ideològic que no casa amb les afirmacions racistes i filonazis de Torra. La gent independentista no abduïda tampoc no està feliç perquè són molt evidents les barbaritats expressades per l´actual president, exmilitant d´Unió. L´únic content és Carles Puigdemont, que manté intactes les seves aspiracions amb un president tan qüestionat. I si Puigdemont ho ha fet convençut, s´haurà de creure que està posseït per la síndrome d´hubris, que ja els grecs definien fa milers d´anys.
Malgrat la gestualitat radical de Marta Madrenas i la seva fidelitat inqüestionable cap a Puigdemont, costa d´entendre de la seva racionalitat la seva aposta per Torra que comporta avalar tesis que han portat la humanitat a l´holocaust de sobres conegut. President, dimiteixi. A part de l´alcaldesa de Girona, altres polítics han compromès el seu prestigi i coherència per donar-li un vot tan vergonyant. Vostè ja ha tingut el seu minut de glòria, però Catalunya és més important, més permanent, més transcendent Demani perdó i torni a les seves activitats professionals. En una Catalunya independent vostè seria una taca insuportable. Catalunya és una comunitat educadora i ja té prou víctimes del nazisme.
En el moment en què es va saber el seu ampli historial racista, vostè hauria d´haver imitat Willi Brand i Josep Tarradellas. En efecte, ja a l´any 1974 el líder alemany, per una qüestió menor d´ètica va dimitir. I Tarradellas va deixar dit que en la política s´ha de fer de tot, menys el ridícul.
El pitjor de Torra és que la seva presència afecta negativament el procés, que està necessitat d´una ampliació de la seva base per validar la majoria. Vostè, senyor Torra, ni creu en el procés, ni té confiança en les persones que han interioritzat el sentiment independentista. Si finalment no em fa cas i continua d´espuri president, li haurien d´aplicar la premonitòria frase de Sant Agustí: «Corres bé, però fora del camí».
La nostra Catalunya
Francesc A. Picas la jonquera
Catalunya vol ser un país lliure. Vol governar la seva pròpia política, la seva economia, la seva justícia i les seves estructures. Sense intervenció del govern de Madrid. La justícia espanyola ha d´abstenir-se d´intervenir a les activitats dels governants de la Generalitat. La Constitució del 1978 pels catalans és obsoleta. Volem una Constitució catalana del 2018.
Les penalitats, presons i exilis, aplicats a pacífics catalans, són improcedents. Exigim la llibertat de les famílies oprimides. L´Església catalana, en nom de la misericòrdia cristiana, demana pau i germanor i recorda a les autoritats que la política no pot trencar els pomells familiars formats per avis, pares i fills. Catalunya i Espanya són dues nacions agermanades. Que «cada palo aguante su vela».
«Aquarius» un referent actual i una reflexió
JOAN JANOHER I SADURNI vulpellac
Considero necessari entrar en un procés de suggeriments. Des de fa molt de temps estem encallats en un estira i arronsa en el problema dels refugiats, com en el de la immigració. Sembla que la Comunitat Europea, té una assignatura pendent al problema en qüestió. Per entrar a debatre els drets, com el compromís, de donar entrada a una solució, a resoldre la papereta de cercar els mitjans adients, als problemes continuats, que s´esdevenen diàriament. Fins quan?
És una pregunta més que obligada, atesa la despreocupació que s´està veient en aquest organisme. Almenys no mouen les fitxes adients, per trobar una solució, com correspondria a la nostra Europa. De moment, França, Itàlia i Espanya, són els receptors dels problemes d´acollida, mentre ni els eurodiputats, ni la seva presidència reaccionen per frenar-ho. No creuen que haurien de ser mediadors directes, per aturar aquest flux continuat d´essers humans que fugen dels seus respectius països? S´està enquistant el problema, i els governants de totes les procedències eviten prendre el compromís de fer-los. Per favor, reflexionem tots plegats. Són humans.
