A mitjans de juny de l'any vinent, Girona estrenarà equip de govern per a quatre anys més. Es tancarà així un mandat que va començar amb Carles Puigdemont d'alcalde, va tenir el parèntesi de Ballesta el breu i està concloent-lo la segona alcaldessa de la història de Girona, Marta Madrenas. Puigdemont havia revalidat l'alcaldia i el resultat electoral amb 6 regidors més que qualsevol altre grup feia presagiar un mandat on s'abandonaria la inestabilitat i començarien a florir projectes. Res més lluny de la realitat.
Ni una sola idea de mínim nivell s'ha executat. La Fira de Girona es volia portar a l'estació de mercaderies, l'Auditori acolliria esdeveniments de referència mundial, es volia refer la plaça Constitució i el passeig Canalejas, pretenien obrir el debat sobre la desaparició del viaducte i la reforma de la plaça Poeta Marquina, la Girocleta s'estendria a Salt, i la ciutat tindria el sistema més intel·ligent de gestió d'aparcaments, amb més de mil places més per a vehicles, xarxa wifi gratuïta per tota la ciutat... Ni el més bàsic han complert: Puigdemont va anunciar el primer dia de mandat tres plans de xoc en els àmbits de seguretat, civisme i neteja. No cal afegir gaire més. Tot ha sigut voler. Però no han pogut amb res. I encara queda un any per a les eleccions.
