Amb prou feines fa un mes (recorden?) el PNB donava el seu vistiplau al Congrés als Pressupostos per aquest any i la majoria de comentaristes preveia que el Govern de Mariano Rajoy arribaria fins al final de la legislatura, al juny de 2020. Trenta dies més tard, el líder del Partit Popular ha abandonat la vida pública i ha tornat al seu lloc de registrador de la propietat, mentre la seva formació es troba en fase precongresual: fins a set aspirants es disputen la cadira de Rajoy. Un escenari absolutament inimaginable. Després de l'espantada del que apareixia com a favorit (el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que probablement no les tenia totes davant la possible aparició de dossiers sobre ell), tres candidats es perfilen per alçar-se amb el triomf: l'exvicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, que ja ha exhibit suports de pesos pesats de l'anterior Executiu; la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, que compta amb suports territorials; i el jove sotssecretari general, Pablo Casado, que presumeix d'haver assolit més avals que ningú. El problema és que cap dels tres garanteix que el partit pugui recuperar el poder, a curt termini. Malgrat que Cospedal i Sáenz de Santamaría esgrimeixin la seva experiència i la possibilitat de ser les primeres dones a dirigir el Govern, ambdues estan lligades a l'etapa de Rajoy (marcada per la corrupció); en el cas de Casado, les acusacions sobre un màster fals ja condicionen el seu lideratge. Sense oblidar la dura competència de Ciutadans i un electorat envellit. No, el guanyador que surti d'aquesta batalla per presidir la seu del carrer Gènova no ho tindrà fàcil.
