En la reunió anual de la Conferència Internacional del Treball, la Memòria del director general va estar dedicada a la «Iniciativa relativa a les dones en el treball: Impuls a favor de la igualtat». Es tracta d'una de les set iniciatives, tal com s'exposa en la presentació del document, «amb les quals l'OIT vol assenyalar el seu centè aniversari i preparar-se per al futur», i apuntant ja la necessitat de posar en marxa mètodes «inèdits i innovadors per fomentar la igualtat», ja que reconeix, i és una cosa que hauria de preocupar-nos a totes les persones interessades per assolir l'objectiu perseguit, que les fórmules del passat «no permeten ja de per si remoure els arrelats obstacles estructurals que obstaculitzen el camí cap a la igualtat, i ha de transformar-se la indignació que puguem sentir per tal situació en acció tendent a la consecució de l'objectiu», en particular en el lloc de treball i en el mercat laboral. A la Memòria es descriuen diversos factors que perjudiquen, en major o menor mesura, les dones en la vida laboral: la seva obligada adaptació, durant molts anys, a un món del treball «originàriament conformat per homes i per a homes», quan hauria hagut de ser el món del treball el que s'adaptés al canvi resultant de la major participació femenina; la consideració, en moltes ocasions, del treball femení com a secundari en relació amb el dels homes, i per això amb més possibilitats de veure's afectades negativament per les polítiques empresarials de reducció de llocs de treball o de retallades dels drets laborals; la no presa en consideració per part del conjunt de la societat de la importància de la igualtat de gènere, no només en l'àmbit laboral, però sí especialment en aquest, ja que en força ocasions les mesures de canvi proposades apunten a «canviar alguna cosa en les dones», i això s'observa també en l'àmbit educatiu, fet pel qual no és d'estranyar que la conclusió a la qual pot arribar-se al respecte és que la transformació dels papers respectius d'homes i dones en el lloc de treball, la família i la societat «ha estat ... unilateral i desigual»; no menys rellevant és que molts homes no entenen la qüestió de la igualtat com un aspecte important en la transformació de la societat, que afecta tot el sistema econòmic, sinó que creuen que és un assumpte bàsicament «de dones», o consideren que no hi ha cap problema, o que les coses canviaran amb mesures laborals, sense reparar en la importància dels canvis en l'àmbit familiar i educatiu, per no parlar dels que se senten amenaçats pel cada vegada més important impuls, i presència femenina, al món del treball, amenaça que es reflecteix molt bé al meu parer en la frase recollida en la Memòria que «la fermesa, una característica que es considera natural i desitjable en els homes, es percep sovint com agressivitat en les dones».
El document fa propostes concretes que vagin «més enllà de les pràctiques habituals», més exactament «cinc components bàsics d'un nou impuls a favor de la igualtat». En primer lloc, «el camí cap a una nova economia de la cura», que aposti tant per la quantitat com per la qualitat d'aquesta activitat, havent abanderat l'OIT una nova política que la converteixi en «un component essencial dels sistemes integrals nacionals de Seguretat Social», que suposi anar més enllà de les polítiques o programes de transferències econòmiques en efectiu i que inclogui «serveis públics de cures, estructures vinculades al treball, com guarderies comunitàries i en el lloc de treball, i polítiques de llicència familiar ben concebudes».
En segon terme, «enfortir el control de les dones sobre el seu temps», que guarda òbviament molt estreta relació amb les polítiques d'ordenació del temps de treball i poder disposar les treballadores i els treballadors d'horaris laborals, i de lloc de prestació de serveis, que puguin adaptar-se als seus interessos personals, sent el diàleg social, plasmat en acord entre organitzacions empresarials i sindicals, la via més adequada per aconseguir-ho, sempre que, afegeixo per la meva banda, es disposi d'un marc normatiu que estableixi les bases per a aquesta flexibilitat pactada o estructurada.
«Valorar justament el treball de la dona» és el tercer component bàsic, que passa tant per comprendre què és el treball d'igual valor com per prendre en consideració dos enfocaments qualificats com «suplementaris», sent el primer elaborar mètodes estadístics adequats «per registrar amb exactitud la contribució del treball de les dones a l'economia i la societat», i el segon apropar l'estudi de la realitat de les diferències salarials entre dones i homes a l'àmbit de l'empresa, no quedant-se només en l'examen de les dades nacionals agregades, i combinar-ho amb mesures normatives que obliguin les empreses a posar en marxa mesures en aquesta línia, enfocament que, amb encert al meu parer, subratlla la Memòria que «ofereix la possibilitat de combinar polítiques públiques amb mesures del sector privat en un front ampli en el marc dels esforços darrere de la igualtat».
En quart lloc, «donar a conèixer l'opinió i augmentar la representació de les dones», assumint el director general que la mateixa OIT ha de redoblar els seus esforços «per integrar les opinions, les perspectives i els interessos de les dones en totes les activitats, incloses les dutes a terme a través de la cooperació tècnica». No es nega, ni oculta, en la Memòria, les discrepàncies que poden existir en els Estats membres pel que fa a una política normativa que els obligués, per exemple, a respectar requisits de gènere en la seva representació a l'OIT, o a l'adopció de polítiques de quotes, però tot i això es considera necessari seguir impulsant l'avanç cap a la igualtat, que estaria incomplet «si no s'aborda de nou la situació de l'OIT, d'acord amb l'exemple donat pel secretari general en la seva Estratègia per Tot el Sistema sobre la Paritat de Gènere».
Finalment, i per descomptat no menys important, es destaca «posar fi a la violència i l'assetjament», remetent el director general als debats que han tingut lloc a la CIT a partir de les propostes presentades per l'Oficina, subratllant que els debats duts a terme han d'haver deixat obert el camí per a l'adopció de nous instruments normatius (un Conveni i una Recomanació) que «si s'utilitzen en tot el seu potencial, poden contribuir de manera fonamental a superar el repte de garantir un futur lliure del tipus d'abusos dels quals són víctimes principals les dones. Això potenciarà considerablement el nou impuls a favor de la igualtat».
