Fa uns dies una amiga em va fer arribar una imatge de la festa de graduació de la seva filla. No havia acabat una carrera universitària, ni tan sols havia acabat el Batxillerat. Era la graduació que posava fi a la seva etapa a l'escola bressol. Pocs dies després un altre amic em mostra orgullós una orla de la promoció del seu fill que havia acabat Primària. Li van entregar juntament amb un diploma en una festa on no van faltar discursos de professors i alumnes, tots ells amb el corresponent birret. Una posada en escena més pròpia d'una pel·lícula americana que de la nostra cultura.
A tots ens agrada que ens reconeguin els nostres mèrits, i una festa per haver superat un curs acadèmic és una manera d'evidenciar aquest esforç i treball al llarg dels mesos. Però la satisfacció també existeix amb un butlletí de notes amb comentaris positius del tutor cap a l'alumne. No obstant això, mirar i comentar les notes en família és un acte reservat a la intimitat, poc propi d'una època on prival l'exhibició de les nostres vides en l'aparador de les xarxes socials. Tenen sentit aquest tipus de celebracions de superació d'etapes acadèmiques en edats tan curtes? Potser seria més adequat reservar-les per a moments realment rellevants, com quan acabes el Batxillerat o l'FP i t'enfrontes al món nou i desconegut de la universitat o de la vida laboral.
