Malgrat un petit augment en el percentatge, aconseguir un 6% de votants en els pressupotos participats de Girona no és per tirar coets, ni molt menys. És cert que sempre és difícil involucrar la ciutadania en aquest tipus de processos (si no és que es debati la possibilitat que Ikea s'instal·li al municipi, com va passar a Salt i on es va aconseguir que un 21% dels veïns opinessin, malgrat que a hores d'ara encara no haguem vist ni una pota de taula). Però també és cert que molts dels projectes que es posen a debat ja s'haurien d'incloure en el pressupost ordinari: arreglar una vorera sol ser una qüestió de primera necessitat, no un capritx veïnal.
Ja fa temps que les associacions s'han anat desencantant del projecte, que l'oposició reclama un canvi de model i fins i tot l'equip de govern admet que cal un replantejament. Aconseguir que els gironins i gironines s'involucrin en els afers de la ciutat no és fàcil, però potser una bona manera de convèncer-los seria que l'Ajuntament realment es creiés la participació ciutadana i no donés la sensació que purament la fa per cobrir l'expedient. Si els veïns tenen la sensació que la seva veu és realment important i escoltada i que no serveix només per decidir què es fa amb la xavalla, potser s'animaran a alçar-la.
