S'acosten dies durs per a la mesa del Parlament. Aviat hauran de decidir què faran quan arribin les suspensions dels diputats encausats. La decisió no és fàcil, tenint en compte la fragilitat parlamentària i la diversitat d'opinions sobre el futur dins de les files independentistes. La decisió de Roger Torrent és crucial i determinant. No només pel fet en si. No es tracta d'una cosa puntual on es dirimeix un dilema i, un cop resolt, assumir-ne les conseqüències. Es tracta d'una decisió de futur. El que faci ara la mesa marcarà de veritat la direcció. Cap a la desobediència que vol la CUP i que sembla voler el sector Torra- Puigdemont, o cap a la negociació oberta sense travessar cap línia vermella traçada per la legalitat i, per tant, assumint que estem en una legislatura autonòmica. De moment, malgrat que l'abrandament d'alguns dels dirigents independentistes pugui semblar indicar el contrari, no s'ha desobeït. Cap d'ells s'ha jugat enfrontar-se a una causa penal. Tot són paraules i gestos i el nou Govern espanyol, també de moment, no sembla estar disposat a caure en provocacions verbals, cosa que sovint feien alguns membres del PP o de l'antic executiu Rajoy. L'equació està ara a la taula de Torrent. A la seva mà hi ha aïllar les incògnites i resoldre-la o bé entrar de nou en la dimensió de les hipèrboles que porten a on estem des de l'octubre.