Les relacions amb la Corona les tenim per terra. No les tenim, vaja. Natural. El discurset del 3 d'octubre no podia ser més desafortunat. Deia Pérez Royo que és l'error més gran que ha comès Rajoy, que ja és dir. Insisteix el jurista que el discurs de Felip VI d'aquell dia era fora del marc constitucional. Que Rajoy hauria d'haver dimitit tot seguit. I que qualsevol president del Govern ha d'impedir un discurs reial que se li assembli. De Felip VI en diuen «El preparado», però costen d'apreciar-se els efectes, de moment. El preparado s'ho pren tot massa a la valenta. Ho atalaia amb tal gravetat metafísica que et penses que el món acaba de desaparèixer. No sembla tenir ni gota de sentit de l'humor.
Aquest dijous va venir a donar els premis Princesa de Girona. El novembre passat dos dels guardonats, Bernat Ollé i Romain Quidant, van decidir tornar-lo -pèmpins i títols- commoguts per l'espectacle monstre de l'octubre passat. Gràcies a l'alcaldessa de Girona, el rei no ha hagut de trepitjar la ciutat. Per la seva banda, els veïns també hi han volgut participar. S'han esmerçat hores i hores a engalanar la carretera que mena al Mas Marroch amb llaços grocs, pintades i lemes que donen la benvinguda a la comitiva: «Catalunya no té rei», «Som República» i un cartell que recorda el seu avantpassat a Xàtiva. O sigui, capgirat.
De fet aquesta ha estat una edició singular: Ni La Caixa té la seu a Catalunya, ni els premis Princesa de Girona s'han donat a Girona, ni hi ha assistit cap representant del Govern català, ni tampoc el batlle de Vilablareix. Fet i fet ja el poden deslocal·litzar del tot si amb el decorat ja fan. És allò de tot pel poble, però sense el poble. Com deia Pérez Royo, «el rei no pot equivocar-se, perquè no pot corregir l'error». La justícia poètica la va posar la pluja.
