01 de juliol de 2018
01.07.2018

Cartes

01.07.2018 | 06:30

Cal embrutir el carrer pel dia de l´Orgull Gai?
Lluís Buscató i Somoza girona
Aquest passat dijous, mentre anava cap a la feina, he quedat sorprès en veure una pintada escrita al paviment del carrer Albereda de Girona, davant de l´església del Sagrat Cor. Inicialment, m´ha costat entendre l´escrit. Estava tan mal redactat i la lletra era tan pèssima que no el comprenia. Després de fixar-m´hi un xic he deduït que el contingut era: «Contra les normes sagrades estima com vulguis».
Sincerament, tot i que no soc creient i fa anys que només visito edificis religiosos per motius culturals, m´he sentit força molest. En primer lloc, per la manca de respecte demostrada pels autors cap a la resta de gironins. Embrutir un carrer d´aquesta manera només demostra que són una colla de potiners que, malgrat allò que proclamen, no estimen la ciutat i no tenen cap mena d´empatia per la resta de residents o visitants que hem de patir, i pagar la neteja, de les seves malifetes. En segon lloc, per la covardia demostrada, atès que s´ha fet amb nocturnitat i contra una institució que ha esdevingut l´ase dels cops de tota una corrua de col·lectius, suposadament progressistes, que només alcen la veu i es manifesten quan tenen clar que la víctima està indefensa (actitud molt hispànica, tot sigui dit). En definitiva, si tenen ganes defensar els drets dels col·lectius perseguits per la seva opció sexual, allò que han de fer és col·laborar amb les associacions que treballen en el tema. I, alhora, si consideren que les religions són patriarcals i menystenen aquestes opcions, han de defensar les seves idees públicament, donant la cara, no únicament a les esglésies sinó també a les mesquites, on cal fer molta feina. Només després d´això els podré tenir un xic de respecte, perquè són els fets allò que demostra la voluntat de bastir un món millor, no les paraules.


L´alcalde
i el seu poble
Jordi Turon girona
Un poblet de l´Alt Empordà, revetlla de Sant Joan. Sopar a la fresca, bon menjar i ambient amable. A les acaballes, l´alcalde s´asseu prop d´altres alcaldables. Votat un cop i un altre, encara resta fidel a les escorrialles del PSC d´Espanya. Diu que a Catalunya els independentistes la desgovernen amb un aparell de propaganda digne de Goebbels, que la crispació que provoquen és a un pas del conflicte irreversible entre els mateixos catalans, que els abduïts per la xenofòbia serem culpables de la violència per venir... La mateixa tirallonga programàtica de retrets que va parir Cs (recordeu el trio de l´Iceta a Barcelona amb Arrimadas i Albiol i, a la plaça del Vi de Girona, en Quintanas amb Castel i Veray). I els que votem república i independència des que podem votar encaixem les ofenses sense esclatar com petards prop de la foguera. Què més vol l´alcalde socialista d´un poble que no vota el seu partit ni a les catalanes ni a les espanyoles? El poble l´accepta i ell no accepta el poble? Per què titlla de xenòfobs i excloents tants vilatans que valoren la seva gestió per damunt de les idees i les fòbies? Com deia ell mateix, tots tenim coses per aprendre. Doncs que comenci per entendre l´esperit de llibertat i pragmatisme del poble que ell encara governa.


Prudència
en el laboral
Jesús Domingo Martínez girona
La reforma laboral era un dels objectius prioritaris dels atacs del PSOE a l´oposició. Ja al Govern, la ministra de Treball, Magdalena Valerio, es mostra més cautelosa i assegura que «caldrà consensuar els aspectes a eliminar». Millor seria no tocar una legislació que ha permès la creació de centenars de milers de llocs de treball, però la intenció de la ministra de pactar els canvis és almenys el camí menys nociu per a un mercat de treball que necessita estabilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema