Cartes

Ara que ja s´ha acabat l´etapa al Cor de Maria, després de més de 16 anys, ara ja puc expressar sense por que es malinterpreti. No pretenc escriure un carta en sentit negatiu, al contrari. Tot i que amb la meva primera filla vàrem tenir moltes diferències amb aquest centre escolar per la incapacitat que tenen d´adaptar currículums i adaptar-se a les diferències, vull expressar en aquestes línies el meu més profund agraïment a certes persones que formen part de l´equip docent i directiu del col·legi Cor de Maria. Les meves dues filles han iniciat l´escolarització en aquest centre, una, la gran, amb moltes dificultats degut a les seves necessitats especials que ningú ha resolt possitivament. La meva segona filla ha tingut una escolarització normal, però durant aquests 16 anys o més he viscut situacions crítiques i només algunes docents han mostrat la seva professionalitat i el seu nivell com a persona. Em veig en posició de dir noms i que sàpiguen que sempre les portaré en el record i que sempre tindran la meva admiració com a persones. Gràcies Cristina i Mireia, gràcies Gloria i Núria, gràcies Isidre, gràcies Carme i Anna, i moltes gràcies a tu, Chus, no canviïs mai, ets molt empàtica, amb coneixements, professional i humana. Molta sort a totes i ens veiem per la vida.

On són els drets dels animals?Núria Bonet i Malàs girona

Cada any els amos d´animals tenim problemes amb les nostres mascotes a causa dels petards.

No podem sortir al carrer perquè a cada pas hi ha algú tirant petards, i si el gos s´espanta encara és més divertit.

Nosaltres, com a humans, podem entendre aquesta estúpida tradició, però els animals no. Ells només ho passen malament, ploren o han d´anar empastillats.

No puc demanar que tanquin les indústries pirotècniques, pe­rò no es podrien habilitar espais apartats dels nuclis?

Que qui volgués cremar diners, perdó, petards, pogués fer-ho sense obligar persones i animals a patir-ho?

Tinguem en compte també que al centre de la ciutat hi ha hospitals amb malalts o simplement gent malalta a casa a la que maleïda gràcia els deu fer això dels petards.

A l´alcaldessa de GironaFidel Rincón Girona

Marta Madrenas és una persona intel·ligent. Va arribar a la política procedent del món professional empresarial. I, a més, és una persona empàtica. Tot un conjunt d´atributs per triomfar a la política. Però just quan va ser escollida alcaldessa va deixar de ser ella per dependre del seu valedor, el president Puigdemont. Òbviament va continuar sent independentista, però el seu sentit de l´agraïment va fer que entrés a participar d´una cursa entre iguals per guanyar-se per la via de la radicalitat els mèrits que la van portar fins a les rodalies de la presidència de la Generalitat. I tant de bo hagués estat possible. Així ens haurien estalviat l´oprobi d´un president com Quim Torra, que ha embrutat el càrrec d´indignitat i vergonya.

Però la nostra alcaldessa encara té pendent tornar als gironins, insultats i vilipendiats per la ideologia filonazi de Torra, la seva dignitat com a persones i ciutadans. I jo espero que no ens falli. La cosa és molt senzilla, sra. Madrenas: presenti una moció per declarar persona «non grata» el que ha estat capaç d´anomenar-nos víbores, bèsties? Ningú es mereix això. I vostè té la mà trencada de mocions d´aquesta mena.

A part, la moció tindrà dues virtuts més: una social i l´altra personal. La social serà l´oportunitat d´unir tots els gironins sota una defensa comuna davant els insults de Torra. Estic convençut que la nostra primera autoritat no pot permetre aquesta vexació dels seus conciutadans, pensin el que pensin.

La part personal ve donada per la seva participació al Parlament, escollint Torra. Marta Madrenas no mereix passar a la història amb un vot tant indigne. Ella mateixa i moltes persones més haurien estat millor opció, sens dubte.

Alcaldessa, si no ho fa així, es trobarà amb aquesta moció per altra via i igualment s´haurà de pronunciar. Porto el fet de ser gironí a títol d´orgull. M´he patejat Girona i presumeixo de saber la ubicació de tots els seus carrers. Quan algun dia m´aixeco deprimit m´endinso pels carrers de la meva ciutat i saludant amics i coneguts recupero l´autoestima que m´atorga Girona.

I acabaré amb amb una dita, en castellà, adreçada a la meva alcaldessa que sempre m´ha distingit amb la seva proverbial cordialitat, cosa que és recíproca i li agraeixo. Espero no merèixer de Torra cap altra menció del bestiari pel fet de l´ús de l´idioma. Va per vostè, Marta: «Dios, qué buen criado, si tuviese buen señor»