02 de juliol de 2018
02.07.2018

Uns dies carregats de notícies

02.07.2018 | 11:55

Aquests darrers dies han portat moltes notícies interessants. La primera és la bona notícia del retorn d´Espanya al nucli de la UE. Per a un europeista, que Espanya retorni a la primera línia de la UE és una notícia de primer nivell encara que sigui en un moment difícil de la UE. Perquè tots sabem que Europa es troba en plena crisi dels refugiats, un tema que sembla que no tingui fi i en què qualsevol persona que tingui un mínim de sensibilitat l´únic que pot sentir és vergonya. En el fons és el problema de sempre: els més rics troben que els més pobres fan nosa i mentre no ens decidim a resoldre el problema de les desi­gualtats tindrem un problema a resoldre. Sé que el problema de les desigualtats no es resoldrà fàcilment i menys a curt termini i sé que no podem acollir tothom que vulgui venir a Europa, però fa temps que Europa com a conjunt s´hauria hagut de plantejar seriosament el problema dels refugiats. Si ho haguéssim fet potser Itàlia no tindria el seu Salvini cridant pels carrers i tants altres països europeus dirigents fent-nos caure la cara de vergonya. Cada vegada que els rics s´enfronten a algú que els demana repartir el seu benestar resulta que surt el defensor del país dient que ens hem de defensar dels immigrants o de qui sigui que ens demana part del pastís. Esperem ser capaços de fer front al gran repte que tenim al davant sense perdre els principis.

Una altra bona notícia és l´acord social entre patronal i sindicats. El retorn al camí dels acords i de l´augment dels salaris és una bona notícia en molts sentits. Primer perquè els acords són, gairebé sempre, molt millor que els desacords i segon perquè el rellançament de l´economia ha de comportar una millor redistribució de la riquesa. Si en el nivell macroeconòmic les dades diuen que sortim de la crisi, en el microeconòmic diuen que les desigualtats s´han disparat i tot acord que porti a un augment dels salaris ajuda a disminuir les desigualtats i, en conseqüència, ha de ser saludat favorablement. Es obvi que no és producte del nou govern perquè fa temps que s´estava negociant, però el clima que el nou govern ha impulsat i la seva implicació han ajudat a arribar a l´acord i s´hi pugui afegir l´augment del salari mínim, que sempre ajuda.

El darrer tema que crec important en aquests darrers dies és el de l´entrevista entre Urkullu i Sánchez. Des de la moció de censura he tingut la sensació que la premsa i els comentaristes han posat poc èmfasi en la importància que té el paper del PNB. A part que fos necessari per a l´èxit de la moció (pels seus 5 vots) hi ha el que representa i quin paper vol jugar el PNB. Sabem que el PNB tem Ciutadans, no li agraden les seves postures i, per tant, vol la consolidació del projecte socialista, vol que tingui temps de consolidar-se de cara a les properes eleccions. El PNB és a més soci dels socialistes al govern basc i vol continuar la col·laboració i donarà suport sense problemes a moltes de les mesures de reforçament democràtic que el govern Sánchez vol tirar endavant (des de la derogació de la llei «mordassa» al trasllat de les restes de Franco i el canvi de perspectiva del Valle de los Caídos o l´acostament dels polítics presos a Catalunya, per posar tres exemples). Però més enllà d´aquestes coses òbvies, el PNB vol treballar per consolidar i fer avançar l´estat de les autonomies. Durant la crisi catalana va estar al darrere de tots i cadascun dels passos que es varen donar. Quan el 26 d´octubre del 2017 es discutia la possible convocatòria d´eleccions i Urkullu es va reunir amb representants de la societat civil catalana, un dels assistents deia que Urkullu tenia un dossier de moltes pàgines en el qual seguia l´actualitat catalana perquè creia que podia tenir repercussions molt importants en el futur del ­desenvolupament autonòmic d´Espanya. I ara el PNB és, al meu entendre, una peça clau en les negociacions entre els governs de Catalunya i Espanya. Com a federalista m´he alegrat que un dels temes que Urkullu ha posat sobre la taula hagi sigut crear un comissió per estudiar la reforma de la Constitució i que hagi proposat com a base el document que un grup de constitucionalistes federalistes va consensuar fa un temps, un text que també els socialistes varen considerar interessant. Hauran de veure com es materialitza i com es tiren endavant les seves conclusions (cosa que no es podrà fer en aquesta legislatura) però és obvi que el fet que la iniciativa vingui avalada pel PNB ajuda que els independentistes (ERC i PdeCat) no tinguin fàcil renunciar a participar.

Avui tenim un govern a Espanya que governa. Esperem que el Govern català es decideixi a governar i, si pot ser per a tots els catalans, millor que millor. Segur que si governen, trobaran molts temes en els quals es necessiten mútuament i podran arribar a acords positius per a tots, una bona cosa de cara a la trobada Torra-Sánchez del 9 de juliol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema