02 de juliol de 2018
02.07.2018

La química dels dossiers

02.07.2018 | 06:00

El PP busca nova presidència com una neteja general després que la corrupció, elevada fins als més alts tribunals i repetida fins al cansament, derroqués el seu govern. En la campanya dels candidats, el terme més horrorós és el de «guerra bruta», pronunciat per Pablo Casado i tàcit en la renúncia d´Alberto Núñez Feijóo a convertir-se en el successor natural de Mariano Rajoy.

Guerra bruta és un pleonasme que detectem fàcilment perquè no hi ha guerra neta, per més que s´hagi volgut regular una conducta bèl·lica posant límits. La guerra deixa el camp de batalla perdut, desordenat i ple de sang, sigui la selva, sigui la ciutat; l´ingerim en cada telenotícies. El més semblant a una guerra neta és la de Gila, en la qual l´enemic es posa al telèfon i atura el combat una hora perquè els oponents arreglin l´avaria del canó. I ens fa riure.

En la política hi ha moltes maneres d´embrutar la guerra. La més temuda és la de dossiers, una guerra química feta amb informació confidencial. No deixa de repetir-se que si assistim a aquesta campanya és perquè Feijóo no va voler concórrer per por al gas sarín informatiu.

O l´atac era mortal o Feijóo no és valent perquè on ell va fer un pas enrere, Pablo Casado en va fer dos endavant tot i que la justícia investiga a hores d´ara com va acabar la carrera aquest noi maco i audaç, amb pensament d´Aznar i somriure de Suárez. No troben proves que s´hagi examinat abans d´aprovar.

Es parla dels riscos de les llargues trajectòries, dels cadàvers als armaris polítics, però el més veterà de tots, José Manuel García-Margallo, a la dreta des dels temps del Price d´UDC, vaga per la campanya sense por ni possibilitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook