03 de juliol de 2018
03.07.2018

Casaments i privilegis

03.07.2018 | 08:30

Aquest cap de setmana s'ha parlat a bastament del casament, a Sant Martí d'Empúries, de la Christiana Wyly amb en Kimbal Musk, germà del fundador multimilionari de Tesla i un dels emprenedors més importants del món. Però tot i que estic plenament convençut que la gran majoria de santmartinencs, escalencs, empordanesos, gironins i catalans hem entès que l'elecció de les nostres contrades com a escenari d'aquest enllaç és, a més d'un honor, una fita a l'abast de només molt poques destinacions turístiques, semblava que els mitjans intentaven imprimir un accent negatiu a l'esdeveniment: «Tanquen S. M. per una festa privada», «Petits comerciants de S. M. critiquen que el casament del magnat nord-americà els obligués a tancar» o «El casament d'un magnat nord-americà tanca l'accés a S.M. als turistes» eren alguns dels titulars, encara que tant les fotos com les entrevistes demostraven que eren més aviat pocs els turistes que s'havien quedat sense poder visitar el poble i que el comerciant descontent era una excepció i no pas la regla. D'altra banda, però, és un fet que l'autorització per celebrar l'enllaç, ens ha permès mostrar la bellesa del nostre país a persones amb una important capacitat de lideratge, adhesió i difusió en l'àmbit mundial, com són Barack i Michelle Obama, Rupert Murdoch, Selma Hayek i Will Smith, que eren alguns dels convidats.

Òbviament, sempre hi haurà algú a qui no semblarà bé allò que li agrada a un altre. Però crec que ningú no pot sostenir que aquestes noces no hagin aportat molts més beneficis que perjudicis a un bé públic, com són la Vila de Sant Martí i les Ruïnes d'Empúries. I no només parlo dels indirectes, sinó també dels ben palesos, com ara el lloguer que els contraents sens dubte deuen haver pagat a les instal·lacions, la vida que han donat a les empreses organitzadores, restaurants i comerços, o l'expectació que han generat arreu. I tot això a canvi de «tancar» per unes hores, un dia com a màxim, una part del «nostre» patrimoni al públic. Que no podem oferir altres atractius arqueològics o pintorescos als turistes amb ganes d'il·lustrar-se aquell dia? I tant que podem –des de Pals, passant per Ullastret i Peralada fins a Cadaqués, per posar només alguns exemples, vivim a un dels països més «rics» i bonics del món i només ens cal difondre aquest missatge per totes les vies possibles per poder-lo gaudir plenament la gran majoria dels dies de l'any. Sempre hem sabut que per viure tan bé com vivim del turisme, ens cal fer algun sacrifici de tant en tant.

Això sí, òbviament el patrimoni s'ha de gestionar amb responsabilitat i saviesa. No seria acceptable que els privilegis dels rics puguin imposar-se a tot allò que és «nostre» d'una manera que nosaltres ja no en poguéssim gaudir mai. Però llogar-los Empúries per casar-se en un marc incomparable durant un dia o el Barri Vell de Girona per gravar una sèrie de televisió d'abast mundial durant un parell de setmanes, i tant que està bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema