03 de juliol de 2018
03.07.2018

Periodisme sense marca

03.07.2018 | 07:04

La relació del periodisme d'avui amb les marques es plasma en una doble paradoxa. Com que cada vegada és més comú que el gran públic consumeixi la informació d'actualitat a través de xarxes socials com Facebook, Instagram o Twitter o des de cercadors com Google, l'origen d'aquestes notícies, entrevistes, cròniques i reportatges és, en aparença, menys rellevant que en el passat. Així, al públic, no li importa tant quin mitjà de comunicació hi ha rere una informació –és a dir, quina marca periodística l'ha posat en circulació– com allò que significa o suposa per a ell, en especial, si li fa gràcia i el pot distribuir entre els seus contactes, amics o seguidors. En paral·lel, les marques comercials estan adoptant massivament l'aparença i el format del periodisme per distribuir el material que els interessa entre uns lectors, oients, espectadors i internautes que, en general, es mostren reticents davant la publicitat convencional. Amb l'objectiu de resultar-los útils, als seus usuaris, i/o de motivar una percepció social favorable, les marques s'aproximen al periodisme a través de solucions com el branded journalism, el contingut patrocinat i moltes altres estratègies de màrqueting i relacions públiques més subtils i menys invasives. Entre clients indiferents, les marques lluiten per fer-se visibles en el gran supermercat de la informació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema