A la música, l'harmonia resulta del so simultani de dues o més notes; fins i tot és possible crear-la amb només una línia melòdica. En una orquestra, evita les sortides de to aconseguint fusionar tots els instruments en un so únic.

Així doncs, viure en harmonia amb els altres és sobretot dissipar les estridències i mirar de conciliar els arguments contraris. Un concepte fàcil d'assolir però que comporta força dificultats en la seva aplicació al dia a dia. Un clar exemple és l'àmbit polític en el qual, lluny d'empatitzar, uns i altres sovint perden la calma i, a la mínima, exploten de ràbia quan les seves idees o decisions es qüestionen.

Encara que sigui un comportament tàctic, el cert és que els personatges que pul·lulen per aquest món de la política no mostren cap indici d'enteniment ni de cooperació. Els sentim jutjant en lloc de parlar i la seva comunicació es basa en el conflicte, les crítiques sistemàtiques, les etiquetes, l'escrutini dels altres i les exigències sense cap altra opció.

Amb aquesta forma intransigent i hostil d'establir relacions serà molt difícil esperar un canvi real de fer política, fonamentada en la cerca de solucions pactades, des dels sentiments i sense coaccions. Perquè suposa imprimir un canvi profund en les percepcions, farcides de clixés i prejudicis, per una manera de pensar basada en la comunicació i l'expressió honesta i que busca la satisfacció de totes dues o més parts, obviant expressions odioses com «i tu més» o «la culpa no és meva».

No és una fal·làcia ni menys una quimera. Pel mateix motiu que la física ens explica que la molla s'estira i s'arronsa per un moviment harmònic simple, la natura s'alinea amb l'harmonia i fuig del caos encara que, de vegades, no ens ho sembli.