04 de juliol de 2018
04.07.2018

Cartes

04.07.2018 | 00:37

Quatre gats
salvador tarradas gualta
Després de veure i escoltar Pepe Mújica, entrevistat pel periodista Ricard Ustrell, rellegeixo els Essais de Montaigne: Recomano una vida senzilla i sense ostentació; la moralitat pública s´adiu millor amb una vida de simple ciutadà que amb una vida de riquesa excessiva; cada persona porta en ella la forma sencera de la condició humana (...) El món és oscil·lant; totes les coses hi branden sense fi.
L´expresident d´Uruguai, en comptes de viure en una casa desmanegada, podria fer-ho en un xalet de sis-cents mil euros; en comptes d´una carraca amb rodes, podria menar un últim model blindat. Però no ho fa per convicció i coherència: «Un representant del poble ha de viure com ho fan la majoria de la gent». Totes les riqueses del món estan en mans de tan sols l´u per cent de la població, que es protegeix amb els feixismes i totalitarismes.
Mirat de prop, el món és una tragèdia; vist de lluny, és una comèdia (Dante i Chaplin). Sempre ens quedarà Pepe Mújica; i tants d´altres.


Corrandes d´exili
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA
El nostre gran escriptor Pere Quart escriví poesia molt bonica i a més a més en aquests moments són de rabiosa actualitat. Em refereixo a les «Corrandes d´exili» ja i que per diverses circumstàncies de la vida els catalans que han defensat els drets de la nostra Pàtria han hagut de marxar de la Catalunya que tant estimen. I penso que també aquesta tristesa que les diferents estrofes expressen, és aplicable no només als que ara són lluny de la nostra terra sinó que ho són també per als presos que viuen el seu particular exili ben lluny de la seva família i de les seves llars. Un fet que mou a tristesa i no s´entén que existeixin persones amb un cor tan dur com per retenir engarjolades uns éssers que l´únic que han fet ha estar defensar unes idees i la llibertat de la seva aimada Catalunya. Diuen així:
A Catalunya deixí/el dia de ma partida/mitja vida condormida;/l´altre meitat vingué amb mi/per no deixar-me sens vida/
Avui en terres de França/i demà més lluny potser,/no em moriré d´enyorança/ans d´enyorança viuré.
Per les circumstàncies del temps parla d´exili a França però cadascun dels que són fora de Catalunya i els presos queden ubicats en diferents llocs d´Europa i/o d´Espanya, mes tenen en comú que són lluny de la Terra aimada.
Tant de bo i ben aviat aquestes corrandes perdin vigència perquè tot s´hagi normalitzat, ara mateix cosa difícil, però la llum de l´esperança ens ha de fer forts i esperar que els cors durs que propicien aquesta situació s´estovin i vegin clar l´aberrant injustícia que estan efectuant.


Sant Martí privatitzat
eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí
Part de l´accés a la població de Sant Martí d´Empúries va estar tancat aquest divendres proppassat. Motiu: és el lloc escollit per un magnat nord-americà per casar-s´hi dissabte. Dos dies amb restriccions d´entrada a un espai públic on venen molts turistes expressament a visitar-lo i passar unes hores o el dia i que ara s´han trobat amb la sorpresa de no poder fer-ho.
Els dies d´estiu Sant Martí es veu ple de persones banyant-se des de primera hora a la platja i d´altres que en recorren el conjunt històric o bé de gent a les terrasses esmorzant, dinant o sopant; d´aquelles que van a visitar les ruïnes gregues i romanes al Museu Arqueològic; de les que fan caminant, amb bici o corrent el passeig cap a l´Escala. Un espai públic que es converteix en espai privat per uns dies per a sorpresa de turistes que ja han expressat el seu malestar i de veïns que no ho veuen bé.
Un poble que es converteix en propietat privada per unes hores. Diuen que els assistents importants del casament donaran publicitat al lloc. No n´hi cal. Aquest emplaçament per on passo sovint sempre té visitants i és un lloc familiar i tranquil. Convertir-lo en una atracció de masses destruiria el seu encant. Fer aquest casament aquí ja li treu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema