Si remous amb atenció el puré de l'actualitat, encara hi pots trobar grumolls de significat. Entenem per grumolls de significat trossos de sentit a punt de diluir-se i desaparèixer en la massa. Consumim la realitat en forma de farinetes industrials, de puré de verdures amb una mica de pollastre. Vol dir que tot just exercitem la dentadura mental, mig atrofiada ja per la falta d'ús. El president del Govern té un assessor d'imatge (i potser d'ètica), de nom Iván Redondo, que ve de donar un cop de mà a personalitats tan interessants com la del xenòfob Xavier García Albiol. Vet aquí un grumoll de significat, un tros de sentit, una ensopegada en la massa informe de la crema de porros. Si serveixes per a un cosa, pots servir per a la contrària.
- Vostè que desitja?
- Una imatge.
El venedor treu el catàleg i va passant pàgines al mateix temps que observa al seu client.
- Vostè em recorda a Obama -diu-, la imatge més cara del mercat, sobretot si li introduïm unes vetes de Kennedy.
El client compra i de sobte veiem Pedro Sánchez acariciant un gos (de lloguer?) a les escales del palau de la Moncloa. Després se'ns apareix a bord d'un avió presidencial, amb ulleres de sol i camisa blanca, movent uns papers, etc. Ens empassem el puré, és clar, perquè passa sense sentir per la gola mental fins que un grumoll sense diluir ens provoca la tos i escopim tot el puré des de la primera cullerada. Què passa? Passa que aquestes fotos ens sonen, estan obtingudes des del mateix punt de vista moral des del qual ens van servir (i potser ens van vendre) els presidents nord-americans citats més amunt. El puré no és d'una primera marca. No és un Danone, és un Iván Redondo.
De moment, hem pogut reaccionar. El mateix Sánchez ha prohibit l'exhibició d'aquesta pornografia. Però l'assessor polivalent continua dirigint la història i proporcionant-nos, sense voler, els grumolls de sentit citats més amunt. Fins que ens els empassem sense vomitar. No és més que una qüestió de temps.
