Tant se val que tinguem totes les tecnologies al nostre abast, que et puguin localitzar sense ni tan sols tenir activades les dades ni la localització del mòbil, que els sistemes informàtics puguin fer seguiment del recorregut exacte de qualsevol paquet, maquinària, vehicles o persones. Tant se val que reservis hora, que pactis un moment determinat del dia per rebre aquell lliurament que tant esperaves. Res compta, seguim igual que el segle passat i si vostès intenten ara mateix pactar un horari per ser atesos per un lampista, per un servei tècnic de qualsevol màquina, per un missatger o per qualsevol empresa de serveis, no servirà de res. No hi ha cap explicació lògica ni raonable per entendre que si has quedat en una hora, o fins i tot en una franja horària per rebre un paquet o un servei, mai, absolutament mai de la vida, és compleixi aquell horari i la frase més habitual hagi de ser «doncs no hi soc, perquè ja els hi vaig dir que a aquesta hora no hi seria».
No sembla que ningú, ni cap economista lúcid, ni cap emprenedor, s'hagi plantejat com resoldre el problema endèmic de l'atenció a domicili per part de fusters, electricistes, lampistes, paletes, pintors o missatgers, ni els costos que això significa, ni la pèrdua de temps monumental que comporta.
Recordo el cas d'un empresari gironí que fa molts anys va anar a París a fer una visita comercial a la seu dels famosos centres Leclerc. L'home va sortir content de com l'havien rebut i de com havien escoltat la seva oferta, però just quan va tornar a Catalunya va rebre un fax de Leclerc pel qual li facturaven l'estona que li havien dedicat. Aquell empresari encara no s'ha recuperat de l'ensurt, però potser és la gran solució per a tots aquells que viuen de l'incompliment permanent.
Imaginem per un moment que a partir d'avui, clients, usuaris o ciutadans diem prou i comencem a descomptar les hores que ens han marejat tots els serveis existents i que ens han fet esperar, i les cobrem a preu de professional dels serveis. Potser alguna cosa canviaria.
