Jocs Mediterranis marcats pels poders fàctics
JOAN JANOHER I SADURNI FORALLAC
El menyspreu que se li ha fet a Catalunya no té nom. A nosaltres, que sempre ens hem guanyat el prestigi de portar a terme grans esdeveniments internacionals. Ara hem sofert el relleu dels fracassos, per la incoherència dels poders esmentats.
Tothom ha pogut veure la vergonyosa inauguració dels 18ens Jocs a Tarragona: on a l´estadi, en concret, no s´hi va veure cap signe d´identitat catalana.
Feia la impressió d´estar en un escenari esportiu únicament espanyol. Ja ho diu la dita: «Que una imatge val mes que mil paraules».
Els països participants de ben segur que se n´han adonat, que no eren a Catalunya: per la manipulació tan manifesta, i tan negativa, en organitzar-los. S´ha notat la influència dels poders, contraris al procés. Ja era d´esperar, tenint en compte com, ja l´any 2017, l´Estat espanyol no va voler cobrir les despeses adients a la seva celebració. Retardant-los al màxim, fins que la Generalitat decidís finalment d´aportar un grapat de milions d´euros perquè és pogués fer aquest any 2018. Va ser una aportació força superior a la de l´Estat.
Hem vist i comprovat que la manipulació organitzativa fou total i, com a referent, la venda d´entrades, distribuïdes a criteri del sentiment de conveniència, dels poders fàctics, com els populistes al poder.
No és política,
és humanitat
Lluís Torner i Callicó GIRONA
Vàrem dir que no tornaríem a parlar de política, que ho deixàvem per als entesos en la matèria, si és que hi ha que tingui les coses prou clares, doncs davant la disparitat de criteris i de maneres de pensar, es fa difícil discernir qui n´és entès i qui no. Però el cas que ara se´ns planteja, més que polític, entenem que és humanitari.
Tot i que no tant com voldríem, avui estem contens perquè, finalment, s´ha concedit el trasllat dels nostres polítics empresonats, a centres penitenciaris més propers als seus respectius domicilis, per tal de facilitar les visites dels familiars, així com dels lletrats defensors. Per consegüent, malgrat tot, no es tracta pas d´un alliberament, pròpiament dit -que és el que molts pensem que procediria- sinó d´un tema que està previst, dintre dels drets de qualsevol presoner. .
Però... ai las!, sempre el malaurat «però». Ara resulta que aquells partits que sempre hi veuen la part negativa, i el motiu de protesta, ho consideren un tracte de favor de l´actual president del Govern, enfront d´aquells partits catalans que varen votar a favor seu, a la moció de censura. I fins posen en dubte que, en tractar-se de presons catalanes, no se´ls doni un tracte privilegiat.
Passen per alt que no solament és tracta d´un dret penitenciari, que ja calia haver-los concedit molt abans, i que no hi ha cap mena de privilegi, sinó que tan sols es tracta d´un simple acte humanitari, enfront del qual, les protestes en contra, fan palesa una presumpta manca de sentiments.
