06 de juliol de 2018
06.07.2018

L'esplai, l'escoltisme popular i Epicur

06.07.2018 | 00:24

Aquests dies el país bull d'activitats d'esplai i d'escoltisme per tots el racons de la nostra geografia. Des de casals d'estiu urbans a les ciutat, fins a colònies, campament o rutes.

Una de les joies millors de l'educació pel civisme i l'altruisme a Catalunya són els esplais i agrupaments escoltes. I, en canvi i paradoxalment, tenen mala premsa. Els esplais i agrupaments escoltes laics han demostrat al llarg dels anys que són el millor instrument per l'educació en la participació democràtica, en la transmissió dels valors progressistes de la solidaritat i la fraternitat. Una part molt important de la gent activa a Catalunya va aprendre a participar i a comprometre's quan eren infants als esplais o als caus. Fins i tot hi ha qui diu que el moviment 15-M va ser protagonitzat fonamentalment per gent que provenia dels esplais i agrupaments laics i d'esquerres de Catalunya. L'any 1994 es va iniciar el moviment pel 0,7% dels pressupostos a la cooperació amb el tercer món amb una acampada als parterres de la Diagonal de Barcelona protagonitzada fonamentalment per escoltes catòlics. L'hegemonia ha canviat de bàndol.

Doncs bé, la pregunta que ens hauríem de fer és: si és tan clar que els esplais i agrupaments aconsegueixen que la gent que passa plels seus grups i activitats acabin essent ciutadans actius, per què no se'ls promociona més i per què no se'ls dona més reconeixement social? La resposta és clara, precisament per això. Al poder no li interessa que hi hagi ciutadans actius i lliurepensadors.

Durant el franquisme l'escoltisme havia quedat congelat en el temps, encarcarat i antiquat. Cap a l'any 1964 i 1965 va sortir un grup de gent a l'avançada que davant la impossibilitat de fer evolucionar l'escoltisme controlat per bisbes impresentables i franquistes com Gregorio Modrego van crear, als barris amb més dificultats socials, econòmiques i culturals, un nou tipus d'entitat anomenada «Esplai» amb coeducació i mètodes avançats. Dels esplais en podríem dir també escoltisme popular. No ho sabien però van rememorar la American Woodcraft for Boys fundat el 1901 als Estats Units per Ernest Thompson Seton. La seva proposta promovia la formació de petits grups de nois autogovernats, i que s'educaven en contacte amb la natura per mitjà de jocs inspirats en les pràctiques dels indis pell-roges idealitzats. Practicaven el que anomenaven «l'art dels boscos».

Una mica abans a Catalunya un altre home avançat al seu temps Odón de Buen introduïa el concepte d'educació en la natura i de la natura. Ho va fer a la Universitat de Barcelona on va introduir per primer cop a Espanya el Darwinisme i després a l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia. Tots aquests beuen de la idea d'Epicur de sortir de les ciutats i educar des del jardí. Això passava 200 anys abans de la nostra era.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook