L'any 2014 vaig demanar per primera vegada una invitació per presenciar la cerimònia d'entrega dels premis de la Fundació Príncep de Girona (ara Princesa de Girona). Des d'aleshores que, per naps o per cols, mai me l'han assignada. Enguany una gentil treballadora de relacions públiques m'ha comunicat que, sentint-ho d'allò més li era impossible oferir-me cap invitació o acreditació perquè l'aforament del local era molt petit. Jo, tot fent falsa ostentació de desinformació supina, li vaig preguntar: que no es farà, com sempre, a l'Auditori de Girona? Em contestà que no, que enguany l'Ajuntament gironí els havia comunicat que per aquestes dates havien programat unes obres a l'Auditori, i la Fundació havia trobat un lloc alternatiu al Mas Marroc,h d'El Celler de Can Roca, a Vilablareix. Planta-me-la al clatell! Suposo que les obres a l'Auditori són als lavabos, la qual cosa sí que inhabilita del tot per realitzar qualsevol activitat o acte! Si més no suposo que ha de ser l'excusa perfecta per no contravenir per part del mateix Ajuntament les ordenances municipals que regulen la cessió d'ús dels locals públics municipals a entitats privades. Essent així que és evident que l'alcaldessa Marta Madrenas treballa dia rere dia per tibar la corda amb l'Estat espanyol, jo em pregunto: no hauria estat més valent i coherent amb la seva intenció de confrontació política haver dit oficialment que no se cedia l'ús de l'Auditori a la Fundació Princesa de Girona perquè no volia fer-ho?

La gentil treballadora de relacions públiques m'envià un enllaç per poder veure en directe la cerimònia, via streaming (ja conec prou bé aquest menester). Al final, però, m'ha anat molt bé no disposar un any més d'una invitació perquè la mateixa tarda de la cerimònia un parell de trons ben estridents donaren pas a una pluja empipadora d'allò més. No em venia de gust transitar en cotxe sota aquella inclemència del cel, i més sabent que els accessos al Mas Marroch estaven ocupats per uns manifestants cridant en contra del Rei i altres cridant a favor (poquets tots plegats, per cert). Per streaming (ja fa temps que m'he après l'endiastrat mot) vaig veure i escoltar el diàleg amb alguns expremiats conduït per l'humorista radiofònic Juan Carlos Ortega Moreno. Parlà, entre d'altres, amb el premiat l'any 2010 Borja Ibáñez, cardiòleg, que identificà, fa un temps, un tractament que salva vides als afectats per un atac de cor. Després van anunciar els premiats d'enguany; entre d'altres, José Miguel Bermúdez, que està implementant un innovador sistema de vela rígida que intenta revolucionar el transport marítim, fent ús novament del vent com a propulsió complementaria, i així substituir de manera gradual la utilització dels carburants sòlids contaminants, contribuint a la lluita contra el canvi climàtic.

De debò que em vaig quedar a l'escapça perquè no he vist al president de la Generalitat Quim Torra aplaudint en persona tots aquests joves emprenedors amb tant de talent. Els va faltar el seu suport personal i institucional! És una pena! El president de Catalunya ha de ser de tots els catalans i no només d'una petita part dels catalans que a hores d'ara prioritzen la rauxa sobre la concòrdia. El rei Felip VI al seu discurs va oferir aquesta concòrdia manifestant que s'ha de construir una Catalunya de tots i per a tots els catalans; el president Quim Torra, en canvi, als seus discursos mostra confrontació institucional (sempre parla d'Estat espanyol opressor). Abans l'enemic extern era en Rajoy, ara és en Felip VI (un enemic extern curiós d'allò més essent així que constitucionalment no té atribuïda cap competència política executiva ni legislativa). Per ventura els discursos del president Quim Torra, que estan copiats dels twits d'en Carles Puigdemont, no cerquen fer un bon negoci electoral per al seu partit a les eleccions municipals vinents, amb la intenció de guanyar electoralment de nou el seu soci ERC? El punt cert, per malaurança, és que mai estan guanyant el conjunt dels soferts ciutadans i ciutadanes de Catalunya!