Fa un temps, quan els Roca van ascendir a primera posició en la llista Restaurant dels 50 millors restaurants del món, una productora de TV3 em va trucar per demanar la meva opinió. En sortir a la conversa que jo era de Girona, es va acabar la meva possibilitat de col·laboració. En canvi TVE-1 em va trucar per participar al programa de debat Ara i aquí per debatre el tema de la monarquia i els Roca, cosa que agraeixo. Un programa presentat per Carlos Fuentes, encara sota els auspicis del PP, en el qual el públic -i així ho vaig manifestar- era tot d'un sol costat, ja us podeu imaginar quin. El mateix passava en els tertulians de la mesa, una llopada unionista -excepte un, en Gurt i el cantant Ramoncín, que més o menys defensaven unes altres postures-. I dels invitats al programa destaca el gironí Toni Osorio, que acabava de fundar Clòwnia -perdó, Borbònia, com a delegació de Tabàrnia, una pallassada amb perdó dels pallassos que seria divertida si, en alguns casos, no fossin gent realment perillosa-. A la mesa, el bo i millor de cada casa del PP, Cs i Tàvernia o Cavèrnia i fins un de Lliures ( Roger Muntañola, ex-UDC). Alguns de fora, com Sergio Fidalgo, i altres de casa, com la Sílvia Tarragona. Com ha escrit Simone de Beauvoir, els opressors són més forts quan tenen oprimits que els ajuden, i aquesta periodista n'és un gran exemple. Bramava i manipulava contra el procés, posant al mateix nivell qui posa un llaç groc i qui el retira, l'esborra o el repinta i afirmant que Obama no vindria a Catalunya a causa del color groc. L'esmentat Fidalgo no parava d'udolar «han fet un cop d'estat», cada vegada que sortia algú del procés. Tots ells del 155, de l'« A por ellos». No mostren cap empatia pel sofriment dels presos polítics i els seus familiars, anomenen «fugats» als exiliats i reneguen del fet que Catalunya pugui tenir els seus drets. I naturalment, són fervents monàrquics, i aplaudeixen les infames paraules del Rei el 3 d'octubre. Boadellisme i cutreria, si no fos, com ja he dit, que poden ser gent perillosa i amb aliats en forma d'escamots violents i ultres...
El més divertit és que tots eren fervents admiradors d'El Celler de Can Roca -jo vaig dir que segurament no hi havien posat mai els peus-, tot i perquè interpretaven que era dels seus; si jo fos dels Roca m'ho faria mirar, amb aquests palmeros. Alguns parlaven de la funció de «pont»: però quin pont es pot travessar, si a l'altre costat hi trobem un Rei que ha fet un acte inconstitucional -ells que tant parlen de Constitució- arrogant-se una funció que pertoca al president del Govern, ficant-se en la política puntual per atacar els catalans? Aquest Rei, ni ara ni mai no pot ser nostre. Per descomptat, aitals periodistes s'escandalitzaven dels retrats reials cap per avall; vaig fer notar que això a Xàtiva existeix fins i tot amb el PP, però, és clar els unionistes solen ser ignorants. I si són llegits, sempre manipuladors.
