06 de juliol de 2018
06.07.2018

Els Roca, Clòwnia i cavèrnia

06.07.2018 | 07:02

Fa un temps, quan els Roca van ascendir a primera posició en la llista Restaurant dels 50 millors restaurants del món, una productora de TV3 em va trucar per demanar la meva opinió. En sortir a la conversa que jo era de Girona, es va acabar la meva possibilitat de col·laboració. En canvi TVE-1 em va trucar per participar al programa de debat Ara i aquí per debatre el tema de la monarquia i els Roca, cosa que agraeixo. Un programa presentat per Carlos Fuentes, encara sota els auspicis del PP, en el qual el públic –i així ho vaig manifestar– era tot d'un sol costat, ja us podeu imaginar quin. El mateix passava en els tertulians de la mesa, una llopada unionista –excepte un, en Gurt i el cantant Ramoncín, que més o menys defensaven unes altres postures-. I dels invitats al programa destaca el gironí Toni Osorio, que acabava de fundar Clòwnia –perdó, Borbònia, com a delegació de Tabàrnia, una pallassada amb perdó dels pallassos que seria divertida si, en alguns casos, no fossin gent realment perillosa-. A la mesa, el bo i millor de cada casa del PP, Cs i Tàvernia o Cavèrnia i fins un de Lliures ( Roger Muntañola, ex-UDC). Alguns de fora, com Sergio Fidalgo, i altres de casa, com la Sílvia Tarragona. Com ha escrit Simone de Beauvoir, els opressors són més forts quan tenen oprimits que els ajuden, i aquesta periodista n'és un gran exemple. Bramava i manipulava contra el procés, posant al mateix nivell qui posa un llaç groc i qui el retira, l'esborra o el repinta i afirmant que Obama no vindria a Catalunya a causa del color groc. L'esmentat Fidalgo no parava d'udolar «han fet un cop d'estat», cada vegada que sortia algú del procés. Tots ells del 155, de l'« A por ellos». No mostren cap empatia pel sofriment dels presos polítics i els seus familiars, anomenen «fugats» als exiliats i reneguen del fet que Catalunya pugui tenir els seus drets. I naturalment, són fervents monàrquics, i aplaudeixen les infames paraules del Rei el 3 d'octubre. Boadellisme i cutreria, si no fos, com ja he dit, que poden ser gent perillosa i amb aliats en forma d'escamots violents i ultres...

El més divertit és que tots eren fervents admiradors d'El Celler de Can Roca –jo vaig dir que segurament no hi havien posat mai els peus–, tot i perquè interpretaven que era dels seus; si jo fos dels Roca m'ho faria mirar, amb aquests palmeros. Alguns parlaven de la funció de «pont»: però quin pont es pot travessar, si a l'altre costat hi trobem un Rei que ha fet un acte inconstitucional –ells que tant parlen de Constitució– arrogant-se una funció que pertoca al president del Govern, ficant-se en la política puntual per atacar els catalans? Aquest Rei, ni ara ni mai no pot ser nostre. Per descomptat, aitals periodistes s'escandalitzaven dels retrats reials cap per avall; vaig fer notar que això a Xàtiva existeix fins i tot amb el PP, però, és clar els unionistes solen ser ignorants. I si són llegits, sempre manipuladors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema