06 de juliol de 2018
06.07.2018

Vostè vagi dient

06.07.2018 | 00:24

Les paraules serveixen per barallar-nos o per entendre'ns, segons amb quin esperit les interpretem. ERC va demanar al Congrés dels Diputats un diàleg «sense condicions i sense renúncies» entre «el Regne d'Espanya i la Generalitat de Catalunya». El PSOE ho va refusar, per convicció i per por de la llopada ultra, i tant ERC com el PDeCAT van replicar bloquejant dilluns passat la renovació del consell de RTVE. Llavors van començar a arribar els missatges balsàmics. La ministra encarregada del maldecap català, Meritxell Batet, va dir que en la imminent reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra, el president català podria exposar el que li semblés convenient. Igual que tots els presidents autonòmics que passaran per la Moncloa, va afegir. I la seva parella de ball Josep Borrell, el poli dolent de l'escenificació, va insistir en el missatge: només faltaria que els presidents no poguessin expressar-se amb llibertat. Però la paraula clau l'havia pronunciat la vicepresidenta Carmen Calvo: «Ens disposem a intensificar un diàleg franc, obert, democràtic, sense cortapisas». El mot castellà cortapisa significa «condició o restricció amb la qual es concedeix o posseeix alguna cosa». Per tant, sin cortapisas significa «sense condicions o restriccions». Gràcies a aquest sin cortapisas, tant ERC com el PDeCAT van desbloquejar la renovació de la cúpula que governa la radiotelevisió pública, un nomenament més important que alguns ministeris. El que serà nou president, Tomás Fernando Flores, professional de la ràdio, és un nom de consens entre el PSOE i Podem que no desagrada als sobiranistes catalans.

Un diàleg sense condicions ni restriccions? De veritat? Al diccionari espanyol, la paraula «diàleg» significa una conversa entre dues o més persones «que alternativament expressen les seves idees», però també «discussió o tracte que busca una avinença». En canvi, aquesta darrera acepció no apareix en el diccionari català, que només recull l'intercanvi de paraules (o de frases musicals). Si ens limitem a aquest sentit de l'expressió, no hi ha motiu per no esperar un «diàleg sense condicions ni restriccions». Quim Torra dirà que vol un referèndum d'autodeterminació, Pedro Sánchez li contestarà que esperi assegut fins que es congeli l'infern, i ja hauran dialogat. Poden anar-hi tornant fins que es cansin. I també poden aprofitar les trobades per parlar d'altres coses en les quals l'avinença és possible i desitjable. Si és que volen tots dos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook