El 21 de maig passat, Ana Botín, presidenta del Banc de Santander, en una entrevista a la cadena SER afirmava que «cal tornar a enamorar Catalunya». La setmana següent Pedro Sánchez preparava la moció de censura contra Rajoy. I deu dies després, la guanyava. Sembla que les tàctiques PP+Cs (nacionalisme en fase màxima) han deixat de tenir interès i l'opció, ara, és canviar les formes per poder continuar fent el mateix, però que a Europa no ho sembli. Fruit d'aquest canvi ha estat el trasllat dels presos polítics catalans a les nostres presons, que és el que diu la llei que s'ha de fer. Sobre les presons catalanes n'hem hagut de llegir moltes opinions. Moltes en contra de sectors que clamen contra els suposats luxes de què disposa la del Puig de les Basses, on són ara les nostres conselleres. «Que si és un hotel cinc estrelles, que si què més voldríem que una piscina com aquella...», collonades. La realitat, diuen les estadístiques, és que els índexs de reincidència entre els presos a Catalunya és la més baixa d'Espanya, i això, a més de ser el que compta, vol dir que aquí es compleix la llei, no la revenja.

Ara bé, els propers dies discutirem sobre el suposat tracte de favor dels responsables de presons, que hauran de custodiar els seus propis consellers. Això ho diuen els del PP i els de Cs. La senyora Arrimadas, concretament, afirma sentir-se humiliada pel trasllat dels presos. Tampoc no ha lamentat mai els múltiples actes de violència espanyolista contra independentistes. Els darrers, la nit abans que arribessin els presos.

Som tan legalistes, mare de déu senyor, que segur que no, no tractarem pas millor els nostres presos polítics. Dels tractes de favor ja se n'encarrega la justícia espanyola quan deixa en llibertat aquests primaris de La Manada o els energúmens de l'atac a la llibreria Blanquerna.