07 de juliol de 2018
07.07.2018

La petjada del turisme

07.07.2018 | 01:45

Imagineu un turisme sense sol, ni platja, que no desplaça els vilatans ni molesta els veïns, que no crida ni salta des dels balcons, que no té xiringuitos ni botigues de flotadors. Existeix. I també té els seus inconvenients. Acabem d'assabentar-nos que l'Everest és l'abocador d'escombraries més alt del món. Ho sabem pels diaris perquè allà no cal anar-hi a res: no ve de camí a enlloc, l'allotjament no és còmode i el menjar deixa molt a desitjar.

Aquesta primavera, 600 persones van enfilar costa amunt gairebé nou quilòmetres. Des dels anys noranta l'alpinisme creix en quantitat, minva en qualitat, baixa en preu i deixa una petjada ecològica que a un xerpa –que ha pujat al cim 18 vegades per motius de treball– li fa fàstic.

La neteja depèn del fet que tot el que pugi, baixi. Encara que hi ha regles per complir i multes per castigar la desobediència, entre aquest alpinisme de masses n'hi ha que no compleixen i l'Everest no té recollida d'escombraries ni cambreres de cim que deixin la neu blanca i ordenada per als següents.

Així que després d'aprofitar una finestra de bon temps, de pujar contra el torb i la resta, el que es troba l'alpinista és el barraquisme fluorescent dels que van abandonar la botiga i les restes d'haver fet un botellón d'oxigen. Fins excrements humans. Semblaria que els excrements són més biodegradables i comprensibles, ja que no sempre es produeixen quan es vol i on es vol i, sent tan bruts, no s'avergonyeixen d'irrompre en l'immaculat. Doncs no. Per biodegradables que siguin, els excrements també cal baixar-los un cop s'excreten. Ni això es respecta. L'Everest ratifica que el turisme deixa molts diners i molta merda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema