Cartes

Raimond Bitlloch i compañó Membre de la Coordinadora de la Selva de l´ANC

Per començar, el llaç groc demana la llibertat, però no només per als presos i els exiliats, sinó també (i és el més important) la llibertat del nostre país. És important, ja que si no tenim una societat completament lliure, sempre hi haurà persones preses i exiliades. Recordem que el dret a l´autodeterminació comença amb les persones i tot seguit del poble. Demanem la llibertat de les nostres companyes i companys pel seu dret a l´autodeterminació i per aquest dret del nostre poble.

No traurem el llaç del nostre cor ni dels nostres carrers fins aconseguir aquest dret com a poble. Amb altres paraules, fins assolir la república efectiva. És nostra, del poble, i la fem créixer entre totes i tots.

Pel que fa a la gent que es dedica a desenganxar, empastifar i estripar la campanya groga, caldria que féssim alguna cosa. Aquesta gent no pot tocar res. No sabem si tenim permís o no per fer aquests actes, en tot cas poden denunciar-los. Nosaltres podríem muntar grups de defensa, amb advocats.

Comencem a denunciar tota aquesta gent que ens toca les banderes i els símbols de casa nostra. Ja n´hi ha prou de parar la galta! A més, els Mossos ja no tenen a sobre el 155. Són la nostra policia i han de defensar-nos de tots aquests atacs i posar aquesta caterva a disposició del jutge. Ja n´hi ha prou d´abaixar el cap!

La república serà efectiva quan anem tots amb el cap ben alt, com vàrem demostrar l´1 d´octubre. Demostrem al món que som un poble valent.

Acords polítics insuficients

Jesús Domingo Martínez GIRONA

Els vint-i-vuit representants que componen el Consell Europeu han decidit, també, donar el suport financer als països d´origen i de trànsit dels immigrants, amb la transferència de 500 milions d´euros al fons fiduciari de la UE per l´Àfrica. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha mostrat la seva satisfacció pel fet que la Unió destini més recursos a Espanya per liderar la resposta als fluxos migratoris a la Mediterrània occidental.

En aquest Consell s´ha percebut, una vegada més, la dificultat d´oferir una resposta comuna al fenomen de les migracions. Aquests acords polítics, que pretenen salvaguardar la cohesió europea i la política de fronteres i de seguretat, són insuficients per afrontar la magnitud del desafiament migratori. En realitat, aquest desafiament treu a la llum les debilitats culturals i polítiques del projecte d´unitat europeu. I és que són necessàries mesures reals i no aprofitar els casos que es presten a l´efectisme.

Una sofisticada operació d´Estat

Josep M. Loste i Romero PORTBOU

No hi ha dubte que entrem en un estiu autonomista, potser també per un cert cansament de la gent i -el més important- perquè hi ha hagut una moció de censura i el govern del PP ha hagut de marxar a casa. No deu ser que aquesta operació de fer caure el govern del Sr. Rajoy no ha estat una sofisticada operació d´Estat -amb el suport amagat d´Europa- per rebaixar la tensió i, en darrer terme, intentar afeblir l´independentisme?

Hem de pensar, hem de reflexionar que qualsevol estratègia per reduir la força de l´independentisme és bona per a l´Estat espanyol colonialista. Si primer va ser la garrotada del Primer d´Octubre contra la democràcia, ara sembla que la clau de volta és que cal parlar, però sense poder parlar de res important en concret.

Què podem fer?

Àngels Alsina BESCANÓ

De tant en tant, em ve a la memòria aquella frase de John F. Kennedy: «No pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres, pregunteu què podeu fer vosaltres pel vostre país».

Els nostres presos polítics ja no poden fer més pel nostre país. Com tampoc van poder fer més tots aquells que van lluitar i morir a la Guerra dels Segadors, o a la del 1939 o tots els cops fallits a la història de Catalunya.

Ja no ens valen més i més màrtirs, ens val l´eficiència i prou. Què podem fer?

Ara diuen que els acostaran a les presons de casa nostra... però quan cridem «Els volem a casa» volem dir a les seves llars, no a les presons d´aquí...

Ahir vaig veure una nota escrita del meu pare a la meva mare: «Dolores, he ido a comprar el pan» (octogenaris). No la pot escriure en català perquè ningú no li n´ha ensenyat. Penso que tampoc ha canviat tant la cosa quan l´altre dia un alumne em diu: «Me da palo hablar catalán, no lo habla ni Dios, en mi barrio».

La llegua catalana és l´exponent més clar que som una nació... i tenim els nostres polítics a la presó per defensar-la!

Joan Fuster ja ens ho deia: «Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres». Vinga, què podem fer?