Aquesta setmana ha començat la part de l´any en què ho hem de pagar tot de la nostra butxaca. Desapareixen les pensions (totes: de jubilació, d´invalidesa, d´atur, els ajuts a la dependència...), la sanitat pública, les escoles públiques i concertades, els medicaments que entren pel seguro, totes les policies (inclosa la local), el bitllet d´autobús duplica o triplica el seu preu, igual que el del tren de Rodalies, i tanquen un munt de línies de transport públic. S´apaguen tots els semàfors, no es recull la brossa ni s´escombren les voreres, tothom qui vol contamina tant com vol, no es tapen els forats de carrers i car-reteres (excepte les de peatge), desapareixen TV3 i TVE, anar al teatre es torna inassequible, tanquen biblioteques i servei meteorològic, agonitzen les indústries subvencionades i s´atura la major part de la investigació científica. I com que no vull exagerar, no diré que ens envaeix alguna potència estrangera aprofitant la desaparició de les forces armades.

Aquest panorama imaginari és una possible resposta a la notícia que es repeteix cada any per aquestes dates: el Tax Freedom Day, «dia de l´alliberament fiscal», que és la data teòrica en la qual un treballador deixa de treballar per pagar impostos i passa a treballar per a ell. Es calcula el percentatge del sou que dedica a aquesta finalitat, es projecta en el calendari i surt una data. Es tracta d´una iniciativa liberal per propagar la idea que paguem massa impostos. Però com que sense impostos no hi ha serveis, també es pot fabular el sentit contrari i dir que a partir d´aquesta data ens ho hem de pagar tot. Per tant, des d´aquesta setmana tota la sanitat és de pagament, i els pobres es moren per falta d´atenció i medicines; l´escola perpetua la desigualtat; qui vol seguretat ha de contractar guardaespatlles i vigilants a casa; la cultura és per a qui se la pot permetre; per jugar a futbol s´ha de pagar el camp; els aturats pidolen a les cantonades i els avis depenen de la generositat dels nets o dels ordes religiosos. Comencen a aparèixer grups de pinxos que ofereixen seguretat i protecció a canvi d´un pagament, i al cap de quatre dies les màfies s´han apoderat del territori, que és el que passa allà on l´Estat és inexistent o molt insuficient.

Demagògia? No pas més que el Tax Freedom Day. Una altra cosa és que sempre ens semblarà que paguem massa impostos a canvi d´uns serveis insuficients. I que a fora això no passa, tot i que a fora pensin exactament el mateix.