L Audiència Nacional ha dictat recentment tres importants sentències, els dies 13, 20 i 28 de juny, que tracten sobre el còmput de determinats permisos, bàsicament els que qualifica de «curts» (ex.: malaltia de familiar, naixement de fill), concloent que només s´han de computar a l´efecte del seu gaudi dels dies laborables del treballador i no aquells en què no hagi de treballar segons el seu calendari laboral, diferenciant-los dels «llargs» (ex.: matrimoni) en els quals s´han de computar els dies naturals, és a dir tant els feiners com els que no ho siguin. Per tant, actualment tenim doctrina del Tribunal Suprem, en sentència de 13 de febrer, sobre el còmput de determinats permisos a partir del primer dia laborable del treballador, següent al del fet causant si aquest esdevingués dia no laboral, i doctrina de l´AN, amb la seva nova argumentació que diferencia entre «permisos llargs i permisos curts», d´una banda, i «dies naturals i dies» per una altra, que permet gaudir dels permisos curts de forma exclusiva en dies de treball.
Una de les organitzacions empresarials afectades per una de les sentències ja ha anunciat que interposarà un recurs de cassació davant del TS, i molt probablement també ho facin les altres organitzacions empresarials afectades per les altres sentències, de manera que serà prudent esperar a conèixer com es pronunciarà el TS dins d´uns quants mesos sobre aquesta nova doctrina creada per l´AN. En qualsevol cas, és clar, d´una banda, que l´impacte de les sentències és rellevant, per l´efecte «arrossegament» que poden tenir per a tots els sectors i empreses on els convenis continguin una redacció semblant a la dels preceptes que han estat objecte d´interpretació per l´AN, i per una altra, de ben segur que motivarà els subjectes negociadors, cadascun des dels seus respectius interessos, a cercar una redacció dels articles reguladors de les llicències i permisos que eviti la conflictivitat judicial, essent sens dubte, almenys de moment, la part empresarial la més interessada a buscar acords per evitar les demandes en seu judicial. Auguro que les comissions paritàries dels convenis tindran un paper rellevant en els pròxims mesos mentre no es produeixin canvis en la redacció dels convenis i mentre el TS no resolgui sobre els recursos de cassació presentats.
Com dic, les sentències de l´AN aborden, a partir de les diverses pretensions formulades pels sindicats demandants en cada litigi, tant la data de l´inici del gaudi del permís com el còmput dels dies dels «permisos curts» (expressió encunyada per l´AN) únicament quan el treballador hagi de prestar els seus serveis. Seran les diferències existents entre dues sentències del TS (13 de febrer i 5 d´abril) les que portaran a sostenir per l´AN, en la seva sentència de 13 de juny, que «no hi ha una línia jurisprudencial sobre la matèria», i que això li permet resoldre «amb llibertat de criteri» sobre el règim regulador de diversos permisos retribuïts recollits al V conveni col·lectiu estatal de les ETTs, entre ells el de matrimoni.
L´AN fa una determinada interpretació, en el fonament de dret quart, de la tesi de la sentència del TS de 5 d´abril que no és incorrecta en puritat formal, en tant que confirma la tesi de l´AN, tot i que el TS no es pronuncia expressament sobre la data d´inici del permís en relació amb el fet causant, el matrimoni del treballador, atès que la part recurrent només va al·legar incongruència omissiva de la sentència. Ara bé, atès que la sentència del TS de 13 de febrer sí que va fixar que la data d´inici del permís havia de ser el primer dia laborable, mentre que en la sentència de 5 d´abril es confirma, per motius formals i no substantius, la tesi de l´AN que, en el litigi concret aquest permís començarà a computar-se des de la data del fet causant «ja que així ho disposava la regulació dels permisos existents en l´empresa», l´AN arriba a la conclusió abans citada, és dir que no hi ha jurisprudència sobre la data d´inici del gaudi d´un permís, el de matrimoni, i atès que en la demanda presentada hi ha altres pretensions referides a altres permisos, també es pronunciarà sobre aquests, seguint la seva doctrina, amb els matisos propis de cada cas en què s´aborda la problemàtica d´un conveni col·lectiu diferent, en les dues posteriors. El nucli dur o central d´interès s´ha de centrar, doncs, en la sentència de 13 de juny.
Concloc. El conflicte segueix viu respecte a la interpretació de la data d´inici del gaudi del permís per matrimoni, i s´obre un nou front judicial, i també negocial, sobre, no ja la data d´inici del gaudi dels permisos «curts» sinó de quins dies (només els hàbils o laborables, o també la resta) han de gaudir-se en altres permisos. Caldrà estar molt atents, doncs, a les pròximes negociacions de convenis, fonamentalment sectorials, sobre aquesta matèria, i també a les resolucions judicials del TS.
És cert que l´AN, com un jutjat, o un Tribunal Superior de Justícia, o el TS, resol sobre un cas concret, a partir de les pretensions de les parts, i sempre atenent al contingut dels articles de les normes (legals o convencionals) en joc. Ara bé, feta aquesta afirmació prèvia, la sentència de 13 de juny ha creat un criteri d´interpretació dels permisos «llargs» i «curts» que ja ha aplicat a dos nous litigis (sentències de 20 i 28 de juny), per la qual cosa cal raonablement pensar que aplicarà aquest mateix criteri a casos semblants que se li plantegin. Tot això, òbviament, a l´espera de saber què decidirà el TS quan resolgui els recursos de cassació que, sens dubte, s´interposaran per les organitzacions empresarials afectades.
