09 de juliol de 2018
09.07.2018

EL TEMPS DE CADASCÚ

09.07.2018 | 07:09

El temps és el capital més important que les persones tenim al nostre abast, i, com tothom sap, no tenim un temps il·limitat sinó finit, emmarcat en el trajecte que va del naixement a la mort. Disposar del propi temps és una de les satisfaccions gratuïtes i reconfortants més desitjables. D´aquí que moltes persones hagin arribat a la conclusió que el millor regal que podem oferir i donar a les persones que estimem i valorem sigui un espai d´aquest bé privat i personal que és el propi temps. Però massa sovint no som amos del nostre temps, ni en disposem conforme als nostres desitjos i finalitats. Hi ha multitud de saquejadors i lladres del temps dels altres, que sense consideració ni amabilitat disposen del temps de les altres persones, unes vegades discrecionalment i d´altres de forma totalment arbitrària. Perdre el temps per decisió pròpia no és que sigui una circumstància lloable o exemplaritzant, però perdre´l innecessàriament per imposició aliena és un un drama inacceptable.
Certament que la vida en societat comporta obligacions i ocupacions que requereixen el nostre temps i dedicació, amb grat o desgrat. Però en moltes ocasions ens ­veiem abocats, absurdament, a la pèrdua lamentable d´un temps que ens pertany, per decisions arbitràries, i fins i tot mancades de lògica i sentit comú, d´organismes i persones que se situen fora de la condició humana, tot ignorant els drets aliens.
Entre els saquejadors o lladres de temps cal posar en primer terme les burocràcies inhumanes que envolten les instàncies de poder, i totes aquelles persones que ostentant alguna preeminència sobre la resta de mortals creuen que poden disposar del temps dels altres al seu lliure arbitri. Aquí podem posar d´exemple les rutines fraudulentes, i pacíficament acceptades –o millor dit suportades– per les persones que acudeixen als tribunals. Qualsevol vaga, per important que sigui, queda petita davant la quantitat d´hores que justiciables i professionals de tota classe perden diàriament a l´espera de comparèixer davant de jutges i tribunals, en esperes no sempre justificades i per gestions diverses, a causa de la manca d´eficiència, d´eficàcia i de previsió dels responsables de tals organismes. I això podem dir-ho també d´altres organismes i institucions públiques, que, malgrat la bona idea de les cites prèvies, encara han de millorar molt pel que fa a l´agilitat i celeritat a resoldre i atendre la ciutadania.
També hi ha embaucadors de tota mena que saben captar l´atenció i dedicació incondicional de persones senzilles i de bona fe, en els diferents àmbits socials, fent-los perdre irremeiablement el tresor més ­preuat i únic de cada persona com és el propi temps. Hem de prendre consciència, tots, que el temps que tenim és limitat i escàs i que no podem fer perdre el temps a les altres persones, sota cap concepte. La diligència, la previsió i l´atenció amable han de presidir qualsevol servei públic i privat. El temps de cadascú és un tresor que no ens pertany. Ens el poden donar i oferir, però no podem robar-lo ni malbaratar-lo. I procurem dedicar temps a totes aquelles persones que estimem. És el millor regal. Bon estiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema