10 de juliol de 2018
10.07.2018

L'arquitecte de la llengua

10.07.2018 | 07:07

Aquest 2018 celebrem l'Any Fabra amb motiu del 150è aniversari del naixement de l'insigne gramàtic i lexicògraf i, també, del centenari de la publicació de la Gramàtica catalana.

La llengua havia quedat malmesa al llarg dels segles i Pompeu Fabra es proposà, des d'una edat molt jove, una fita extraordinària: codificar-la i modernitzar-la i, alhora, fer-la apta, dúctil, utilitzable per a qualsevol camp de la vida quotidiana i del coneixement humà; dit d'una altra manera, convertir-la en una llengua ben estructurada, servible i vàlida per a tots els seus parlants.

La vida i l'obra del Mestre són, en aquest sentit, una lluita bella i tenaç per aconseguir el seu objectiu en l'assoliment del qual, malgrat les nombroses dificultats a què hagué de fer front, reeixí. Podem afirmar que aparegué en el moment oportú, quan més falta feia que algú conduís la ingent labor de fixar la llengua, de redreçar-la i de sotmetre-la a unes normes ortogràfiques i gramaticals que fossin acceptades per tothom i per tots els territoris on es parla. Els fruits arribaren i les adhesions, també. La llengua se salvà i es dignificà, de manera decisiva, gràcies a la seva tasca.

El mateix Josep Pla en deixà constància notarial: «Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí...».

Fabra era una persona molt completa. D'ell, s'escau destacar el tarannà positiu així com l'exemple d'actitud cívica, de consens, rigor i sentiment patriòtic. Les seves inquietuds anaven molt més enllà de la llengua i de les llengües. Estudià enginyeria industrial a la universitat. S'especialitzà en química. Tenia interès per múltiples disciplines: la cultura, l'esport l'excursionisme, la música, el periodisme, la literatura, la política...

Una llengua és tantes coses...: un immens signe d'identitat, un tresor humà, una manera de veure el món i d'interpretar-lo, un pou de sentiments, un element transversal que cohesiona com a societat; una porta oberta a tothom... La manera més senzilla i natural que té un nouvingut per a integrar-se en un lloc nou.

El millor homenatge que podem fer al Mestre és, des de l'obertura al món, cuidar, estimar, utilitzar i valorar la llengua. Transmetre-la a les futures generacions i donar-la a conèixer a les persones que han arribat –i arriben– als diferents països de parla catalana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema