10 de juliol de 2018
10.07.2018
ÚLTIMA HORA
Abatut a trets el terrorista d'Estrasburg

Símptomes preocupants a Can Barça

10.07.2018 | 00:10

Quan acabi el Mundial de futbol diumenge vient, la majoria d'aficionats catalans ja tornaran a pensar en el Barça. De moment, però, els Cristiano, Messi, Suárez, De Gea, Kroos... veuran les semifinals des de casa o millor dit, des de privilegiats llocs de vacances. Els grans aspirants a la Pilota d'Or han vist com les seves seleccions foren superades per rivals a priori inferiors. Ben igual que el cas d'Espanya, que ha fregat un ridícul espantós en ser superat per una Rússia que en l'esfera internacional no pinta res.

Com deia, ben aviat el Barça serà el centre de moltes tertúlies de socis i simpatitzants que tornaran a somniar amb una Champions League que sembla abonada en aquests darrers temps al Reial Madrid.

Els primers símptomes són preocupants. A Can Barça es necessiten amb urgència 150 milions i cal vendre al preu que sigui. Jugadors com Rafinha, Paco Alcácer, Semedo, Aleix Vidal, Digne, André Gomes... són al mercat però no ofereixen cap garantia per fer caixa, per la qual cosa s'ha vist obligat el club a desfer-se de Paulinho i tornar-lo al Guangzhou Evergrande xinès, tot intentant poder ingressar 50 milions en l'operació. Va arribar fa un any i ja s'acomiada. És inexplicable des d'un punt de vista esportiu. Per cert, una àrea on es palesen desacords importants entre Pep Segura, que apostà per Yerri Mina, i Valverde, que no hi compta. Quan passa això, quan les discrepàncies són tan evidents, o l'un o l'altre sobra. En aquest sentit, diuen que aquesta pot ser la segona i darrera temporada del mister extremeny a la banqueta.

Mentre Bartomeu continua desaparegut i fracassant en algunes operacions que ell porta personalment. La darrera, el frustat fitxatge d' Antoine Griezmann que des del gener deia que tenia al sarró i a l'hora de la veritat ha renovat per l'Atlètic de Madrid. En aquest sentit, ha estat patètic veure com Piqué i Umtiti perdien el respecte a la màxima autoritat del club, sense que la junta fos capaç de reaccionar.

Són aquests jugadors una colla de nois consentits que sempre estan enfadats menys quan se'ls augmenta la fitxa. Aquest és el cas de Busquets, que fa poc més d'una temporada que renovà, i ara s'ha despenjat tot exigint ser el tercer jugador més ben pagat de la plantilla, Per cert, el seu Mundial ha estat de pena.

El 80% del pressupost del Barça se'n va per les despeses de la plantilla del primer equip en salaris i amortitzacions de jugadors. Difícilment pot ser viable l'entitat si no corregeix aquest despropòsit. Messi amb 100 milions anuals i Suárez amb 25 encapçalen el rànquing. Caldria reflexionar a fons sobre aquestes despeses desorbitades si tenim en compte que tots dos jugadors han passat ja la trentena i difícilment igualaran el rendiment d'anys enrere.

A Bartomeu se li han escapat els números. Dona als jugadors tot allò que li exigeixen i és incapaç de marcar unes línies salarials. Ha atorgat massa poder a les vaques sagrades del vestidor, als quals concedeix tota mena de capricis. A la llarga serà un fort perjudici per a un Barça que no té una política de fitxatges encertada i que fins avui no ha sabut engegar una renovació a fons de la plantilla.

Des de Dubai ja s'ha anunciat el nom de Víctor Font, que vol aspirar a la presidència. Desitja substituir Bartomeu i darrere seu compta amb Xavi i Puyol que podrien ser executius del club. A la recambra continua Piqué, que en moltes ocasions ha manifestat el seu interès en ser el màxim responsable blaugrana. Veurem quin programa presenten i què pretenen canviar.

És evident que el Barça continua essent un caramel per a molts personatges mediàtics que volen dedicar –com deia Sandro Rosell– els millors anys de les seves vides a l'entitat. Algú s'ho creu?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit