11 de juliol de 2018
11.07.2018

Paraules contagiades

11.07.2018 | 07:17

Hi ha persones que tenen el do de contagiar-te paraules. Per una banda, tens a l'entorn una sèrie d'expressions o mots recurrents que, amb el pas del temps, acabes adherint al teu vocabulari de forma gradual i imparable. Sense ser-ne del tot conscient, comences a adoptar aquests recursos verbals fins al punt que acaben identificats amb la teva manera de relacionar-te amb el món. Saps d'on provenen, fins i tot a vegades en cites la font, però en termes generals es tornen propis, indissolubles, talment com si fossin congènits. A la llarga, si t'hi pares a pensar, aquesta adopció de paraules alienes no deixa de ser el millor dels homenatges a l'altre, perquè d'alguna manera és la constatació de la seva influència en un dels teus bens més preuats: la comunicació. Quan apel·les a una paraula prestada, al final estàs evocant aquella persona que te la va transmetre. La revius, la reconeixes, i al capdavall, la tornes part de tu.

Per altra banda, hi ha aquelles persones que tenen un do segurament encara més valuós: aconseguir, amb la seva manera de percebre les lletres, amb la seva entusiasta fruïció de la literatura, que et moris de ganes d'embarcar-te en les seves mateixes lectures. No es tracta només que et refies del seu criteri, que també, sinó que tenen una habilitat gairebé sobrenatural per encuriosir-te també per narracions i estils que potser no serien les teves eleccions preferencials, però la seva extraordinària sensibilitat a l'hora de recomanar-te'ls t'ensenya el camí cap a un imaginari que també resulta ser teu. Això, en tot el que tingui a veure amb el sol fet de llegir, és el més semblant a uns superpoders que et pots trobar al món real. El contagi de paraules, ja sigui perquè t'influencia la manera de parlar o la de llegir, et reconcilia amb les contraindicacions de la quotidianitat, perquè et venen a demostrar que allà fora hi ha mirades que poden contribuir decisivament a l'amplitud de mires, la teva i la dels altres, i que no hi ha cap individu que estigui predeterminat, sinó que tots som un procés d'escriptura que pot incorporar noves idees.

La paraula contagiada és la més tangible, perquè és la que ens acaba configurant com a éssers empàtics i receptius, com a finestres obertes a universos inexplorats. Per tant, si teniu alguns d'aquests demiürgs de la paraula a prop, no ho dubteu: escolteu-los, llegiu-los i, sempre que pugueu, doneu gràcies per la seva existència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema