En els darrers dies han canviat moltes coses en la política espanyola i, de retruc, també en la catalana. En menys de dos mesos han canviat el president de govern espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya. Casualitat o no, ha coincidit en el temps. Però no només hi ha hagut un canvi de noms, sinó que hi ha un corrents de fons que es traduirà en política. De fet, en la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra ja es va començar a veure. Políticament, el marc ha canviat. Una altra cosa és jurídicament, que té uns altres ritmes i dinàmiques.
En clau espanyola, aquest canvi de marc ha deixat descol·locats la resta de partits polítics que intentaran que aquest gir no s'acabi consolidant. A nivell català, s'accentua la disputa entre els partidaris de continuar l'estratègia marcada o els partidaris de dilatar més els temps.
El que és interessant, però, és que aquest nou marc en el que ens trobem acabarà donant molta més importància a unes eleccions locals que no estava tan clar que la tinguessin. No només és que coincideixin amb les eleccions europees, sinó que hi haurà molts ingredients que faran que la lògica «nacional» acabi tenint més pes del que seria normal en unes eleccions d'àmbit local.
Dit això, no tinc cap dubte que finalment la gent acabarà votant aquella persona que li sembli més preparada per liderar el seu municipi, però hi haurà elements que faran que molta gent valori altres coses a l'hora de decidir el seu vot.
A nivell català, és evident que l'independentisme passarà una nova revàlida en aquestes eleccions municipals. Sobretot, a la ciutat de Barcelona. Barcelona s'ha convertit en un símbol i l'independentisme percebria el no assoliment de l'alcaldia com una derrota. A més, aquestes eleccions són importants pel paper que van tenir els municipis en tot el procés i seran importants també per a l'estratègia independentista pels propers anys. Així doncs, el factor «nacional» estarà present en aquestes eleccions. La intensitat d'aquesta presència dependrà de com es produeixin els esdeveniments judicials. Tant a Madrid com a Berlín.
En clau espanyola, aquestes eleccions seran molt importants. No només perquè coincidiran amb unes eleccions autonòmiques -llevat de Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia- i unes eleccions europees. Sinó sobretot perquè la moció de censura i l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa ho ha canviat tot.
Tot sembla indicar que no hi haurà eleccions abans de maig del 2019 i, per tant, les eleccions municipals passaran a ser les primeres eleccions d'àmbit nacional després de la seva arribada a la presidència del govern. I passaran a ser un plebiscit sobre el nou govern. Sánchez sí o Sánchez no.
Hi estaran temptats els partits de l'oposició així com el mateix PSOE, que voldrà que les eleccions siguin llegides també en aquesta clau. I sobretot, seran els mitjans de comunicació i l'opinió pública qui en farà aquesta lectura dels resultats.
Això no només serveix per polaritzar les eleccions sinó que també genera un clima electoral que habitualment no es produeix en unes eleccions locals i europees, dues eleccions enteses com a «menors» on la participació és sempre de segon nivell, lleugerament per sobre del 50%.
Amb un seguiment mediàtic important -sobretot dels mitjans no afins al govern- i amb un dilema clar -Sánchez sí, Sánchez no-, aquestes eleccions deixaran de ser unes eleccions «menors» i de ben segur ens trobarem amb un nou tipus d'elecció. En un terme mig. Entre unes eleccions importants i unes de menors. Per tant, amb una participació major de l'habitual en unes locals. Tant a Catalunya com a la resta d'Espanya. Què acabarà fent la gent que finalment vagi a votar i que si fossin només unes eleccions locals no hi haurien anat? Aquest és el gran dilema que genera incertesa en aquesta comptesa electoral.
Seran, doncs, unes eleccions locals atípiques, on s'hi voldran fer moltes lectures: en clau de procés, en clau espanyola i fins i tot europea, però en la que la clau local serà la decisiva. Veurem, però, amb quina intensitat.
El que està clar és que la incertesa sobre com serà l'escenari electoral al maig del 2019 és tan gran que els diferents candidats dels nostres municipis només poden treballar amb la hipòtesi que el projecte de ciutat i les propostes de ciutat són les que faran decantar la balança. I és que encara que molts no s'ho creguin, la gent sap distingir molt bé entre unes eleccions i unes altres, i sap que el que està en joc en les properes municipals és quines són les persones per tirar endavant el seu municipi. El lloc on viu i on hi creixeran els seus fills.
I això, a darrera hora, és el que acaba decantant la balança.
