12 de juliol de 2018
12.07.2018

El «quadern suís» del president

12.07.2018 | 07:14

No entenc la mania d'alguns polítics de posar un llibre al mercat, sobretot si el llibre no aporta cap gran novetat a la humanitat. Tampoc comprenc d'on treuen el temps, perquè la feina diària semblaria haver d'ocupar tot el temps disponible. I tampoc entenc qui els compra, perquè, francament, no els veig com a cap bona inversió, però, vaja, anem al tema.

Resulta que el president per delegació de l'altre expresident, va passar divuit mesos a Suïssa, i ha volgut posar aquest país com a exemple de tot el que ell defensa i vol fer, en contraposició d'Espanya. Troba multitud de virtuts en el país helvètic, i un munt d'inconvenients en la nostra Espanya. Totalment d'acord, però, pel que escriu i ha explicat en les conferències de presentació del llibre, el coneixement del país és clarament insuficient per parlar-ne amb tanta lleugeresa. M'explico.

S'ha posat de peus a la galleda quan exposa l'enorme afecció dels suïssos per les consultes o referèndums, imaginant que allà no hauria passat res per organitzar un referèndum d'autodeterminació, com es va voler fer aquí el dia 1-O. Ai las, mal exemple ha agafat. I és que, en efecte, la democràcia directa regeix el dia a dia de Suïssa, des de la seva creació, el dia 1 d'agost del 1291, quan sorgeix la Confederació Helvètica.

De la confederació es passa a una federació d'estats o cantons, mitjançant la Constitució del 1848, reformada el 1874 i amb una tercera, ben recent, del 1999. Des d'aquella primera Constitució fins avui, s'han dut a terme prop de 600 referèndums/consultes, de caràcter federal/nacional, i molts altres, d'àmbit cantonal i municipal. Aquest sistema de consultes habituals i permanents als seus ciutadans és únic en el món, i constitueix l'ADN del país.

Ara bé, no tota iniciativa popular (amb cent mil signatures n'hi ha prou), com tampoc una iniciativa parlamentària, pot ser traduïda en referèndum. Hi ha temes que no poden ser objecte d'aquesta via, i una de ben clara i evident: no existeix el dret a l'autodeterminació. És a dir, cap cantó pot impulsar un referèndum/consulta amb aquest objectiu, de manera que el model posat pel president Torra és fals. A Suïssa no s'hagués pogut dur a terme un referèndum com el que s'havia promès aquí a Catalunya. I quan dic que allà no s'hagués pogut fer, vull dir, que allà no s'hagués fet. Si algú coneix el rigor i la serietat suïssa, en pot donar fe.

I un altre exemple que trenca els esquemes del president per delegació és l'exigència de participació de tots els suïssos en el que es considera matèria de tots. Poso un exemple. L'any 1978, el territori del Jura (majoria de parla francesa) es va voler independitzar del Cantó de Berna (majoria de parla alemanya). Ho va poder fer, seguint estrictament la legalitat vigent, però qui va decidir concedir la independència, per a poder esdevenir el 26è Cantó de Suïssa, fou tot el poble suís, en referèndum federal/nacional. En cap cas s'hagués permès la votació en el sol territori que es volia independitzar.

En resum. Per parlar d'un país, no n'hi ha prou amb divuit mesos, de vida més o menys intensa. En el meu cas, hi vaig passar set anys, i en porto quaranta seguint la seva història, amb constants visites, i contactes al més alt nivell, com per saber i sentir el pols del país, al qual considero com una segona pàtria. I ja m'agradaria copiéssim multitud de les seves virtuts, perquè mai s'haguessin dut a terme accions i actuacions com les que hem vist en els darrers anys aquí. Allà la mentida i falsedat és castigada durament, i l'educació i les males maneres, són rebutjades per tothom. Imatges com les de la delegació catalana a Washington, o les dels dies 6 i 7 de setembre de l'any passat en el Parlament de Catalunya, mai s'haguessin pogut produir en un país seriós i rigorós com el suís. Per tant, president, millor tornar-hi uns quants anys més. Li servirien per governar millor el nostre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema