Un dia, en conversa amb l'expresident de l'Uruguai Pepe Mujica, li vaig preguntar per l'assumpte de la seguretat, ja que amb prou feines portava escorta. Em va respondre que l'escorta t'allunya de la gent i que els perills d'un mandatari eren més imaginaris que reals.
- En tot cas -va afegir-, van en el sou.
He recordat això a propòsit que Manuel López Obrador, el nou president de Mèxic, ha renunciat a un dels grans símbols del poder: els guardaespatlles. I no ho ha fet pels diners que costen al contribuent, o no només per això, sinó perquè pensa que la seguretat, portada a certs extrems, esdevé un espectacle obscè. I així és. Sembla mentida que els caps d'Estat i presidents de govern no s'adonin d'això. Resulta absurd que per anar d'un extrem a un altre de la ciutat els precedeixin mitja dotzena de motoristes i els segueixi una comitiva de deu cotxes en un dels quals, per cert, sol anar-hi un metge amb un desfibril·lador per si al cap li ve un infart. Els metges d'aquests personatges han d'estar desitjant que els passi alguna cosa per exercir una mica. La professió, si no la conrees, se t'oblida.
El mateix passa amb el contacte amb la gent: si no el practiques, arriba un moment en què no saps ni donar el bon dia. Pitjor que això: arriba un moment en què la mateixa gent que et va votar i a la qual hauries d'estar agraït, et sembla una pesadesa, una càrrega. Et comença a fer fàstic, en fi, ja poques drogues enganxen tant com la de l'aïllament. Tots els presidents, tard o d'hora, es tanquen en la seva torre de consellers àulics i no trepitgen carrer ni per comprar el pa. El que més admiració provocava de Pepe Mujica era precisament la seva normalitat ciutadana. Anava al supermercat i vivia a la mateixa casa de tota la vida, els metres quadrats eren els que necessitaven la seva dona i ell per portar una existència digna. Però això és perquè creia en el que deia. No afirmava una cosa amb un costat de la boca i la seva contrària amb l'altre.
I aquí el tenen, ben viu, sense necessitat dels aparells de seguretat dels seus col·legues. Tant de bo que López Obrador no es rendeixi.
