La desagradable i injustificada detenció del regidor de seguretat de Portbou per part d'un guàrdia civil arruïna una història quasi centenària de relació sostenible entre aquest cos i els veïns del poble. Durant dècades, en uns temps amb quasi un centenar d'agents destinats a Portbou, la convivència era sensata. Amb moments millors i pitjors. Moltíssims d'aquells agents es van acabar convertint en família, en amics i en portbouencs. Alguns van abandonar aquest cos i es van dedicar a oficis duaners. Un servidor és besnet i net de gent de l'ERC fundacional i militars de la república i, també, net d'un Guàrdia Civil. Els dos avis eren bons amics. Entre els amics d'infantesa hi ha fills de benemèrits i de policies (el regidor detingut dissabte li dèiem Callahan per la seva duresa quan era poli). De nen, jo havia passat hores al bar de la caserna o a casa d'un amic que hi vivia. Portbou sempre ha estat una barreja singular. Com totes les fronteres. Alguns d'aquells amics són avui independentistes. Altres no. Amb la majoria hem parlat i parlem sempre en castellà amb naturalitat.
Però això ha saltat pels aires. Entre l'actual destacament de la Guàrdia Civil a Portbou hi ha «elements descontrolats que no només odien els independentistes, sinó tot allò que respiri en català. El PP ha alimentat la bèstia», m'explicava diumenge un antic guàrdia (o era policia?). La Guàrdia Civil de Portbou no té gens de feina, donada la poca activitat fronterera. Desconec a què es dediquen. Alguns estan malaltissament obsessionats amb tot allò groc que pengen veïns del poble. Durant les eleccions catalanes convocades per Rajoy es van dedicar a penjar dels balcons de la caserna propaganda de Ciutadans. Em refereixo a la mitja caserna perquè l'edifici principal el van enderrocar fa més d'un any, deixant en ple cor del poble un solar libanès, sense que la subdelegació del govern hagi fet res per arreglar-ho. Portbou és un lloc abandonat per l'Estat i per la Generalitat.
Davant d'aquests episodis d'extralimitació d'alguns guàrdies, els Mossos d'Esquadra, a qui compet la seguretat ciutadana, xiulen i miren cap a un altre costat.
Els Rajoy, Zoido, Millo... van destruir el prestigi de la Guàrdia Civil a Catalunya, donant atribucions de policia política a uns quants descontrolats. Grande Marlaska té una feina colossal perquè cal reinventar i adaptar els cossos de seguretat a les exigències democràtiques. I a Portbou el subdelegat Albert Bramon i el delegat d'Interior, Albert Ballesta, també tenen molta feina si no volen que la cosa acabi malament.
