En política, quan no hi ha res concret que acordar o negociar, els que es dediquen a això solen optar per fer-se una foto junts. Si pot ser amb un somriure d'orella a orella i estrenyent-se les mans per donar una idea de cordialitat i bon rotllo. I és el que van fer al palau de la Moncloa el president del Govern espanyol i el president de la Generalitat de Catalunya, que havien estat dos anys i tres mesos sense entrevistar-se des que les autoritats catalanes van optar per convertir l'autonomisme en una via cap a la independència. Però fora de fer-se la foto que alguns anomenen de la «distensió», poc més va oferir el partit.

El senyor Torra, que va arribar a la cita agafant l'AVE a Barcelona, va insistir en les seves conegudes tesis sobre el dret a l'autodeterminació, la llibertat de qui ell entén són presos polítics, i la supressió de símbols que ens recordin el franquisme. El senyor Sánchez, que exercia d'amfitrió, li va recordar que la vigent Constitució espanyola li impedeix accedir-hi, que el poder judicial és independent de l'executiu, i li va oferir com a compensació la retirada de determinats recursos, i un millor finançament. Almenys això és el que es dedueix de les declaracions del propi senyor Torra, i de les de la vicepresidenta del Govern, al final de l'entrevista.

Per cert que, la presència de la senyora Calvo per donar compte del que s'ha tractat podria interpretar-se com una rebaixa protocol·lària en una trobada que havia estat preparada des de la perspectiva secessionista com un diàleg «entre iguals». Fer anàlisis polítiques serioses a partir d'unes fotos és un exercici complicat. Però el primer que salta a la vista és que el sastre del senyor Sánchez és millor i una mica més modern que el del senyor Torra, que en això de portar vestit jaqueta segueix l'estil, una mica malgirbat, del seu mentor Carles Puigdemont. Sigui dit sense ànim d'ofendre, el senyor Torra llueix maneres de frare exclaustrat i el seu vestuari no fa honor a la bona tradició de la confecció catalana que va tenir el seu moment de glòria fa bastants anys quan la roba de Tamburini era signe d'extrema qualitat. En canvi al seu interlocutor, Pedro Sánchez, li senten bé les jaquetes tot i que les vesteix sense donar-li importància i com si encara tingués nostàlgia del xandall de la seva època de jugador de bàsquet.

Mentre el seu Govern depengui del suport parlamentari de Podem i dels nacionalistes bascos i catalans, li queden moltes fotos per fer-se al senyor Sánchez. En el curt espai d'uns dies, l'hem vist corrent en roba esportiva pels jardins de la Moncloa, acariciant el seu gos a les escalinates de l'entrada a la seu del Govern, amb ulleres de sol dins d'un avió, i amb Obama, que li va concedir uns minuts. I ha transcendit que es deixa guiar pels consells d'un expert en comunicació anomenat Iván Redondo, que abans va ser també assessor del PP i del PNB. Pel que sembla, va ser Redondo qui el va animar a presentar la moció de censura contra Rajoy. Veurem més fotos en la devolució de la visita. I més concessions a canvi d'elles.