Judicis del franquisme
La ministra de Justícia ha fet la seva compareixença programàtica al Congreso i, entre d'altres temes, ha anunciat que l'Executiu impulsarà l'anul·lació de les sentències per motivacions polítiques dictades durant la Guerra Civil i el franquisme. Fa onze anys, quan es va discutir i aprovar l'anomenada Llei de Memòria Històrica, de la qual vaig ser ponent, els socialistes van dir que era absolutament impossible. Grans discussions amb els socialistes del moment i la vicepresidenta.
Benvinguts al que sempre havíem reclamat, encara que onze anys tard. També es crearà una Comissió de la Veritat i es trauran els ossos del dictador Franco i del fundador del partit feixista espanyol, Primo de Rivera, del Valle de los Caidos, sufragant-ho amb diners dels nostres impostos.
Afortunadament, aquest socialisme no té les autolimitacions que tenia el socialisme de la transició i que encara va manar molt en època de Zapatero. Un socialisme ancorat en el bipartidisme PP-PSOE no hauria durat ni un sospir. Sembla que el bloc dels 180 diputats que vam fer exitosa la moció de censura és operatiu avui dia.
Aigua de Vilajuïga
S'ha d'agrair a l'empresa Grifols que hagi comprat l'empresa Aigües de Vilajuïga, que hagi reorientat el negoci i que estigui a punt de llançar al mercat l'aigua amb el nou disseny de les ampolles.
La millor aigua d'agulla del nostre món... i una de les millors del món. Guanyar diners venent aigua, el gust per la bona aigua. Mostra de civilitat.
Fa uns anys, uns amics garrotxins em van explicar que volien vendre aigua de Sant Aniol. Hi vaig posar una certa cara d'escepticisme. Guanyar diners amb aigua en ampolles? Avui es ven l'aigua de Sant Aniol al Japó com a deliciosa aigua «volcànica» amb el mateix atractiu exòtic que aquí es troba en alguns llocs aigua de les illes Fiji.
El món sobiranista
Divendres de la setmana entrant se celebra l'Assemblea Nacional del Partit Demòcrata. Alhora, s'ha fet una crida a la confluència de diferents forces sobiranistes -ERC, Demòcrates, independents actualment presents al Parlament...
Em sembla tot raonable i compatible. Però només es poden asseure les parts a la taula per enfocar la convergència o confluència si prèviament les parts estan legitimades, amb idees clares i una estructura posada al dia. Per tant, ara Partit Demòcrata, després la confluència, que no serà amb un tancar i obrir d'ulls, suposo, sinó en l'exploració de les coincidències.
No tenim dret a fracassar en les properes passes en el món sobiranista. Per tant, s'ha de parlar del que hem de fer i saber que aquesta és una tasca col·lectiva, no de persones.
L'espai Schenguen
Vaig conèixer l'eurodiputat del PP González-Pons quan era molt jove i portaveu del seu partit al Senat. Era capaç de dir-ne una de l'alçada d'un campanar i després baixar i dir «són coses que s'han de dir....».
Amb els anys, aquest cinisme se li ha agreujat, veig. Demanar que Espanya tanqui les fronteres de l'Espai de lliure circulació de persones que suposa l'acord de Schengen... Una rabieta perquè al PP espanyol no li ha agradat la decisió dels tribunals alemanys quan han entrat en el fons de la qüestió de la delirant acusació de rebel·lió.
El missatge que envia el PP als seus socis europeus és d'un euroescepticisme impotent i emprenyat.
Les eleccions europees
Dijous 12 de juliol. He tingut una molt interessant i llarga conversa amb Francesco Rutelli, qui fou vuit anys alcalde de Roma, viceprimer ministre italià i avui copresident del Partit Demòcrata Europeu, de centre ampli, liberal, ecologista i partidari d'una paciència radical en la defensa dels propis principis.
Coincidim que en les pròximes eleccions europees tornarà a votar més gent, que s'incrementarà el vot de protesta, que no es pot ser euroeufòric davant tanta paràlisi a la Comissió Europea però que no som dels euroescèptics, sinó dels euroexigents.
Rutelli coneix bé Catalunya, un íntim amic de Pasqual Maragall que va acollir a Roma quan va deixar l'alcaldia. Un demòcrata molt interessat per l'evolució dels fets i pels propers passos, preocupat pel que pensen els altres. Parlar amb Rutelli m'ha hidratat la mirada d'on som i com ens miren des de fora. I hem parlat d'altres coses, vaja, de quan la política eren molts i variats assumptes. Una esperança recuperada. Un home de seixanta-quatre anys a qui han provat molt els seus anys de vida política activa. Ara és un influent polític discret des del seu despatx de Via Tacito 84 de Roma.
