Es tracta d'una parcel·la d'asfalt de més de 6 mil metres quadrats al mig de la ciutat. A ple de sol, allà fa tanta calor que es podria fregir bacó sobre la seva superfície. Els veïns les finestres dels quals donen a aquell tros buit senten durant tot el dia, especialment sota les últimes onades de calor, un veritable radiador encès. Es tracta de la plaça Espanya, l'immoble que ocupava l'antiga estació d'autobusos, convertit en part de l'ona expansiva del problemàtic parc Central el qual, tot i estar acabat, segueix perpetuant els seus efectes col·laterals als carrers de Girona.

La llarga espera per l'arribada de l'AVE, sumat al retard en la finalització del parc Central, va allargar l'obertura de la nova estació subterrània d'autobusos. Quan per fi es va anunciar la seva inauguració, l'Ajuntament de Girona va proposar que es fes una consulta popular per estudiar opcions sobre què es feia amb la parcel·la on es trobava la mateixa. Adif seria l'encarregada d'executar-ho. Segons fonts, va ser una de les consultes amb menys participació ciutadana fins llavors. Molt a prop hi havia el record d'uns pressupostos participatius, que s'havien votat a cada barri, i dels que, segons molts veïns, poca atenció s'havia prestat a les seves demandes.

En un dels últims plens de l'Ajuntament de Girona, l'oposició va recordar el tema de la plaça Espanya proposant-lo a debat, però encara amb la pilota a la teulada de les actuals autoritats, no es va tractar el tema. La conclusió va ser que l'immoble segueix com estava des que es deixés d'usar: buit, sense ús, una estufa d'asfalt. Consultat l'Ajuntament sobre el tema, el projecte està aturat. Però l'ona expansiva no acaba allà. La construcció d'un parc Central, que molts titllen de «prefabricat», no ha deixat de portar inconvenients. No són pocs els veïns de Santa Eugènia que, per accedir al centre, prefereixen fer el periple a peu, per la qual cosa han de creuar el parc, on el seu asfalt i formigó, incloent-hi les parcel·les de gespa i arbres nans sense ombra, encoratgen la calor, tornant aquell pas una caminada per un forn roent.

Aquest article porta el número 2 per la raó que el primer que vaig escriure sobre el tema parlava dels efectes del parc Central negatius als comerços, i posava com a exemple la galeria La Punxa, pensada com un gran projecte comercial, acabada en l'oblit. Sembla que el parc Central porta cua i no acabarem de suportar la seva ona expansiva per un llarg temps.