Del conflicte

No podrem sortir-ne si no sabem assumir que viure en conflicte és consubstancial amb la naturalesa humana i que des de sempre la humanitat ha viscut immersa en conflictes.

Conflictes entre països, entre veïns, entre grups culturals, socials i religiosos diversos. També entre famílies i dins els membres de la pròpia família.

El conflicte ha existit des de sempre, ha estat representat en totes les cultures per l'art (visual i escrit), per mites, llegendes i una infinitat d'assajos científics que expliquen que els conflictes socials son inherents i necessaris per a tota la societat que son el motor de la creació, transformació i evolució de la mateixa.

No hi ha una resposta única, ni tampoc una disciplina que expliqui tot el fenomen universal del conflicte i la violència. Un breu recorregut transversal per diferents ciències (biologia, història, psicologia, sociologia, antropologia, pensament psicosocial, neurologia, filosofia etc. ) ens poden ajudar a entendre que conflicte i violència son dos fenòmens diferents. Que un i altre no van necessàriament juntes. Que els conflictes es poden resoldre sense violència. Que de violències, n'hi ha de molts menes, físiques, psicològiques, però també estructurals, del sistema, de l'estat.

En totes elles, l'actor principal, normalment és el que te més força davant el més dèbil, ja sigui perquè te més força física, una arma a la mà, el poder de dictar ordres o l'estat quan, els seus legítims representants, abusen del monopoli de la força atorgada. Permeteu-me unes frases d'eminents pensadors per emmarcar el concepte violència i el seu abast.

- L'home va néixer en la barbàrie, quan matar el seu semblant era una condició normal de l'existència. Se li va atorgar una consciència. I ara ha arribat el dia, on la violència vers una altre ésser humà, ha d'esdevenir tan detestable com menjar la carn de l'altre. ( Martin Luther King)

- La violència és la por als ideals dels altres ( Gandhi)

- L'afany de poder és la passió humana més violenta ( Bertand Russell)

- La violència és l'últim recurs de l'incompetent ( Isaac Asimov)

- Cercar la unanimitat amb violència es una tasca estèril ( Pío Baroja)

- La violència mai resol els conflictes, ni tan sols disminueix les seves conseqüències dramàtiques ( Joan Pau II)

La meva conclusió, que espero que l'amable lector comparteixi, és que hem d'acceptar el conflicte, tot conflicte i ara especialment el conflicte polític que vivim a Catalunya, com una realitat biològica i social de la nostra espècie, però que el conflicte no ha de malmetre les relacions socials i una convivència sana. Per aquesta raó, hem de foragitar tot instint de violència, sigui física, psicològica o estructural, si volem viure en pau.

El professor Antoni Bolinches diu: «Sabem que som egoistes, intel·ligents, porucs, agressius, bondadosos, malvats i sociables i tot això en distinta proporció. Sabem també, que tenim necessitats de pertinença i valoració i comencem a intuir que podem ser prou creatius per implicar-nos en processos de perfeccionament que ens permetin harmonitzar components tan heterogenis» ( La revolució humanista).

A casa nostra, un grup de persones d'orientació cristiana han començat a discernir en quina mesura la por, l'afany de poder, el sentit de pertinença, el no saber valorar l'aportació de l'altre al be comú, el posar fre a la creativitat i desenvolupament, la recíproca desconfiança etc. tenen a veure en la gènesis i manteniment del conflicte.

Parteixen de dues premisses principals:

1. «Tal com diuen els savis: Ningú pot pensar i colpejar a algú, al mateix temps» ( Susan Sontag, assagista dels Estats Units)

2. «Desconfio de la incomunicabilitat; es la font de tota violència» ( Jean Paul Sartre)

El document que recull les seves deliberacions i conclusions es titula «És possible renovar la convivència» on marquen pautes per establir ponts de diàleg i cercar camins que facilitin la convivència. Camins que passen pel «guanyo/ guanyes» i mai pel «guanyo / perds»

En un paràgraf diuen: «...Som conscients que no es fàcil. Requereix una gran audàcia, un sentit profund de fraternitat universal i d'esperança posada en el be comú. Criem que aquesta esperança no només és necessària, sinó que pot arribar a arrelar i a tenir oportunitat...» ( https://www.cristianismeijusticia.net/es-possible-renovar-la-convivencia)

L'oportunitat d'una convivència reeixida vindrà si avancem, com nans, a les espatlles dels gegants de la No-violència, Gandhi, Lanza del Vasto, Luther King, Mandela:

«La No-violència és una proposta compartida per totes les tradicions religioses, espirituals i humanístiques que aspiren a l'amor, la pau o la convivència entre les persones.

És una idea que primer cal comprendre i integrar. Com sol passar amb les idees religioses, la no-violència s'entén sovint just a l'inrevés, com una invitació a la passivitat, a la feblesa, a la fragmentació... Ben al contrari, és una idea que, després d'entendre, cal practicar, d'infinites maneres i en tots el àmbits de la vida: el matrimoni, la família, la comunitat, la feina, la política». ( Dialogal, estiu 2009)