Una espanyola acaba de ser trobada a la selva del Perú, on la va portar la seva devoció pel príncep Gurdjieff. El tal Gurdjieff no és eslau, com suggereix aquest cognom, sinó peruà de soca-rel, electricista d'ofici i té Félix Manrique com a veritable nom. Un de tants quincallers de l'esoterisme que pul·lulen per internet i les xarxes socials, amb sorprenent èxit fins i tot entre la gent suposadament instruïda del Primer Món.

Manrique -o Gurdjieff, per als seus devots- venia gnosi i budisme en un canal de Facebook sota el títol de Príncep Venerable Mestre. Tan gran exhibició de superxeria hauria d'haver convidat a la sospita, però poden comptar. Tot i que escriu -i probablement pensa- amb gruixudes faltes d'ortografia, l'intitulat príncep va aconseguir crear-se un harem de dones que van acceptar conviure-hi i treballar per a ell.

No feia proposicions subtils ni de bon tros romàntiques, precisament. En un dels seus reclams va escriure: «Si alguna noia vol canviar-se de casa i país amb mi, escriviu-me». I, perquè no hi hagués dubtes ni malentesos, aclaria a continuació: «Serà pel sistema Roommate (companya d'habitació), només que follant». En l'oferta incloïa augments de pit de «fins a tres talles».

Sorprèn que un individu illetrat i més aviat barroer en el festeig com aquest hagi pogut atraure dones de diverses nacions, inclosa la teòricament desenvolupada Espanya. En realitat, res hi ha de nou en això, un cop sabut el caràcter tòxic de les sectes: sovint tan verinós com algunes espècies de bolets.

Valgui, entre molts altres, el cas dels 76 membres de la secta davidiana de Waco, a Texas, que van morir en enfrontar-se amb les forces de l'FBI, seguint els mandats del seu líder David Koresh. L'astut Koresh, copiós bevedor de cervesa, s'havia declarat hereu o successor de Jesucrist, alta magistratura que li va permetre convèncer desenes de les seves sectàries perquè anessin al llit amb ell, atès que aquesta era -deia- «la voluntat de Déu».

Potser els més memoriosos recordin també l'encara més greu succés de Jonestown, a Guyana, on unes 900 persones van morir el 1978 en el pitjor suïcidi col·lectiu del qual es té notícia recent. El cap de la secta, Jim Jones, les havia convençut, pel que sembla, que la ingesta de cianur no era en realitat un suïcidi, sinó un «acte revolucionari» congruent amb la doctrina de socialisme religiós que practicava el grup a instàncies del seu fundador.

Amb cianur s'havien suïcidat igualment, dècades abans, els principals jerarques de la molt més nombrosa secta nazi. També en aquest cas va ser un histrió vagament psicòpata anomenat Adolf Hitler qui va aconseguir seduir amb les seves prèdiques esotèriques els alemanys que, en aquesta època, gaudien justa fama de ser un dels pobles més cultes del planeta. Encara avui es debat com va ser possible que la nació de Bach, de Beethoven, de Wagner, de Goethe, pogués rendir-se incondicionalment al petit i trastornat austríac.

No hi ha una explicació òbvia, excepte el verinós atractiu que l'oferta d'un Paradís a la Terra exerceix sobre els captius de les sectes. Així i tot, costa d'entendre això del nazisme i, a molt més modesta escala, el d'aquest príncep peruà de cognom rus que tant d'èxit va demostrar en la captació de dones per al seu harem. Hauran d'investigar-ho els experts en toxicologia.