Ni molt menys podem afirmar que, amb tants personatges polítics jutjats i empresonats per malversació i apropiació il·lícita de fons públics i privats, la corrupció està erradicada. El títol del llibre de Jaume Grau no pot ser més idoni, Les clavegueres de l´estat, per reflexionar sobre un cas més de guerra bruta que s´acaba de conèixer amb detalls confusos i no menys sorprenents.

Les revelacions impactants de la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amiga del rei emèrit Joan Carles I, en les quals a més de dir que el Rei tenia comptes a Suïssa i cobrava comissions, la utilitzava com a testaferro.

En aquest tèrbol assumpte hi ha involucrat el director del CNI, Félix Sanz Roldán, que ha demanat comparèixer en la Comissió de Despeses Reservades del Congrés dels Diputats per explicar les actuacions del Servei d´Intel·ligència en relació amb aquestes gravacions. L´altre personatge d´aquesta història és un empresari i excomissari del Cos Nacional de Policia de l´Estat, actualment retirat, acusat d´haver apunyalat una dermatòloga de Madrid i que fou detingut per Afers Interns de la Policia Espanyola. La fiscalia anticorrupció l´acusa de presumptes delictes de blanqueig de capitals, suborn, organització criminal i delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. Segons la versió d´aquest personatge, les cintes de Corinna podrien ser només el principi i assegura que té un fornit arxiu «amb les dades més sòrdides, personals i privades de les personalitats més rellevants d´Espanya».

Tot un relat d´espies, digne d´haver estat escrit per John le Carré, tot i que malauradament no és ficció sinó que pot arribar a ser una història real i reial. Tant de bo surti a la llum tota la veritat, encara que queda el dubte de saber per què tot això s´ha fet públic ara i no en un altre moment.