La trobada entre els presidents Sánchez i Torra va servir per encetar un nou període de relacions entre el Govern central i la Generalitat. El trasllat dels presos a Catalunya ajuda també a veure que el conflicte es pot abordar des d´una altra perspectiva. Com a mínim s´han obert portes que al llarg del mandat del PP eren tancades.
Pedro Sánchez va arribar a La Moncloa gràcies als vots del PDeCAT i ERC. I va en peus de plom per intentar recuperar les vies de diàleg. Però Quim Torra continua predicant a tort i a dret que el seu objectiu és la independència. Segueix les directrius marcades per Puigdemont que no és altra que anar a la confrontació amb l´Estat. La pregunta del milió que ja es fan a Madrid és fins quan podrà el PSOE suportar les declaracions incendiàries del masover de la plaça de Sant Jaume. El ministre Borrell continua donant la cara contra els secessionistes, però a mesura que s´acostin les eleccions locals i autonòmiques els socialistes hauran de moure fitxa i no podran continuar administrant la situació com si no passés res.
Si l´únic propòsit de Torra és continuar la via del seu antecessor, Pedro Sánchez no tindrà trumfos per frenar les aspiracions del Govern català. I més quan el PP ja haurà elegit un nou lideratge i sembrarà odi a la resta d´Espanya envers Catalunya.
Les enquestes seran determinants en el moment de fer front a l´autèntica realitat. També influirà com evoluciona el camp independentista entre els exconvergents, el nou partit de Puigdemont amb hooligans al capdavant i el paper d´ERC. Totes tres formacions actuaran pressionades pels moviments independentistes que continuen actuant per tot el territori. L´arribada d´Aragonès al capdavant dels republicans semblava abonar vies de diàleg amb l´estat, però franges importants del partit no ho veuen clar davant la posició de l´expresident, que ja els va guanyar a les urnes, malgrat que ERC ho tenia tot a favor. Ara les enquestes els tornen a donar avantatge, però ja es veié al desembre que Òmnium i l´ ANC són capaços de tombar qualsevol estudi demoscòpic si es decanten pel moviment a l´estil Macron que prepara des d´Alemanya Puigdemont.
A l´Estat, qui més simpaties ha demostrat per la causa independentisme és Podem. Però caldrà veure si continuen en ascens o han tocat sostre. De moment el PSOE els ha donat el poder a RTVE a canvi de la investidura, però a mesura que avancin els dies les dues formacions d´esquerres s´aniran desmarcant uns dels altres, atès que comparteixen una franja important d´electorat.
L´escenari polític canvia molt de pressa. Torra ha passat de ser un gran desconegut i incendiari a les xarxes socials a president de la Generalitat i Pedro Sánchez amb només vuitanta-quatre diputats és a La Moncloa. Per tant, no hi ha res descartable en aquests moments i tot dependrà dels resultats de la propera contesa electoral de l´any vinent.
L´espai independentista es pot fragmentar, la pugna entre PSOE i Podem serà tan dura i enfangada com la del PP amb Ciutadans. Els populars es veuran obligats a pressionar al màxim en defensa de la unitat de la pàtria davant un Rivera que de cop ha vist com perdia tota mena d´influència davant la jugada mestra de Pedro Sánchez.
Mentresant, des de casa nostra seria bo reforçar el màxim tot tipus d´accions que permetin que els polítics empresonats puguin ser lliures. Aquest hauria de ser un objectiu compartit al Parlament de Catalunya entre els grups, però la cap de l´oposició no jugarà aquesta carta i prova d´això és la performance que protagonitzà el darrer cap de setmana a Canet de Mar. Inés Arrimadas va encapçalar la llista més votada a les darreres eleccions, però fins avui no ha fet cap aportació per rebaixar la tensió. Ha agafat gust a viure del procés i difícilment amb aquesta política podrà retenir el milió llarg de vots que li facilitaren els catalans fa mig any. D´una cap de l´oposició s´haurien d´esperar propostes en positiu i no enrocar-se en un discurs que cada dia sembla més vell, ranci i caspós.
