Desenganyem-nos: la recuperació econòmica no arriba a les classes menys afavorides perquè es tracta d´una forma de recuperació dissenyada perquè no arribi. Hauríem d´anar-ne prenent consciència per evitar el malentès que són unes forces sobrenaturals les que ho impedeixen. No hi ha res de sobrenatural en unes lleis que permeten l´explotació de l´home per l´home. Estan fetes aquí, a la Terra, redactades per gent com vostè o com jo, per bípedes que s´alegren quan els neix un fill o s´entristeixen quan de´ls mor una mare. No és orogènia ni tectònica, no parlem de forces tel·lúriques obstinades que els pobres siguin cada vegada més pobres i els rics més rics. És pura maldat econòmica disfressada de tecnicismes que els poderosos serveixen cada dia als editorialistes. S´asseu un a mirar les notícies i s´apiada dels pobres milionaris que no aconsegueixen fer arribar part de la seva prosperitat a les classes mitjanes castigades per la crisi (o pel que anomenem d´aquesta manera). S´esforcen, sí, venen a explicar-nos els experts de torn, però no hi arriben, potser per manca de col·laboració dels necessitats, que produeixen poc.
La Reforma Laboral, per exemple, no són les Taules de la Llei. No hi va haver un Moisès que anés a recollir-les al cim de la muntanya Sinaí de la mateixa mà de Déu. La Reforma Laboral, causant que la recuperació «no arribi», es va forjar en despatxos amb moqueta i mobles amb incrustacions d´ivori. I va ser lliurada pels poders econòmics als polítics responsables de la cosa. Un altre assumpte és que aquests polítics creguessin que el món financer era el gran Creador i els seus cubicles la muntanya sagrada. De manera que quan llegim titulars de premsa sota els quals es filtra la idea que la recuperació econòmica no arriba a les capes inferiors per culpa de la geologia, posem-nos en guàrdia. Emprenyem-nos. No arriba perquè està pensada perquè no arribi. No arriba perquè aquí (signifiqui el que signifiqui aquí) s´ha dibuixat una organització social que perpetuï les diferències i acabi amb l´ascensor social, tot això embolicat en un discurs econòmic calcat d´una oratòria religiosa productora de resignació i conformisme, quan no de tedi.
